Del paleolític a l’edat dels metalls. Abundor de troballes des del paleolític inferior fins a l’edat dels metalls en diferents jaciments: Mas d’en Sec, les Burgueres, el Cau del Molí Paperer, les coves del Xollat, la Miloquera...
S. III aC al s. IV dC Ibers i romans. A cal Montagut hi ha restes dels ibers i una vil·la romana important, datada entre l’època d’August fins al segle IV dC. En aquesta hi ha restes de ceràmica campaniana, terra sigil·lada, ceràmica comuna, àmfores, monedes, tessel·les, llànties, vidre, dolia i també restes de fauna.
1153. Bertran de Castellet va conquerir Siurana, el darrer baluard andalusí a Catalunya. Albert de Castellvell va envair la zona de Marçà i Falset abans d’atacar Siurana. Els templers tenien dret a una cinquena part dels terrenys que es conquerissin, així que el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV els donà dues jovades de terra al castell de Marçà. (Una jovada a Catalunya equivalia a uns 2.500 a 3.000 m2).
1154. Creació de l’església de Marçà.
1174. Desembre, des de Perpinyà, el rei Alfons II, rei d’Aragó i Comte de Barcelona, que havia succeït al seu pare Ramon Berenguer IV mort el 1162, donà en feu a Guillem de Castellvell, en pagament als serveis prestats per aquest en la conquesta de Siurana, els castells de Tivissa, Móra, Garcia i Marçà. Guillem de Castellvell, és doncs el primer senyor de la baronia de Castellvell. (Amb la donació en feu el feudatari jurava fidelitat al rei i havia de cedir-li la possessió si aquest la reclamava).
1206. Albert de Castellvell, fill gran de Guillem, fou el segon senyor de la baronia, però com que no va deixar descendència, el set de gener de 1206, la seva germana petita Alamanda va heretar la baronia de Castellvell. Casada amb Guillem de Santmartí, va tenir dos fills: Blanca i Ferrer.
1229. Alamanda de Santmartí enfeudà el castell de Marçà junt amb el de Falset a favor de la seva filla Blanca de Portabella, que li jurà fidelitat i el 1240 li vengué ambdós castells per vuit-cents maravedisos, tot i que se’n guardà l’usdefruit vitalici.
1242. Després de la renúncia del fill d’Alamanda, Ferrer de Sant Martí va ser baró, i d’acord amb el rei Jaume I, es concertà el casament d’Alamanda, neta d’Alamanda de Castellvell, amb Guillem d’Entença, cosí de Jaume el Conqueridor. El casament fou el tres de febrer i Alamanda, rebé del seu pare Ferrer de Sant Martí, com a aixovar, tots els drets que tenia en el castell de Marçà i d’altres. Es va acabar aquí la baronia de Castellvell i va començar la baronia dels Entença.
1256. Berenguer d’Entença, fill d’Alamanda i Guillem es converteix en el cinquè senyor de la baronia. Berenguer es va casar amb Galbors de Montcada.
1294. Guillem d’Entença i de Montcada, el primogènit de dotze germans, fills de Berenguer i Galbors, va ser el sisè senyor de la baronia. Es va casar amb Berenguera de Montcada. Com que no tenien fill, el tres de desembre de 1313, a Tortosa, pacten el destí de la baronia: a la seva mort lliurarà al rei les seves possessions.
1321. Morí Guillem d’Entença. Al seu testament entregava al rei Jaume II de Catalunya-Aragó les seves possessions i es convertí així en el nou senyor de la baronia. Però es va reservar els castells de Marçà, Pratdip i Garcia, aquests havien de ser venuts pels marmessors per a pagar deutes. El rei, però, tenia el dret de fadiga, podia igualar el preu i comprar-lo.
1324. Jaume II, anomenat el Just, es va casar amb Blanca d’Anjou. El sis de maig, a la catedral de Barcelona, fa donació al seu fill Ramon Berenguer, que només tenia setze anys, i a títol de comte, de les terres de les muntanyes de Prades i de la baronia d’Entença, els castells d’Altafalla, Falset, Tivissa i Móra. Però dels castells de Marçà i de Pratdip només en té el domini directe, no l’útil, perquè estan en mans dels marmessors testamentaris de Guillem d’Entença, que els han de vendre per a pagar deutes antics. Totes aquestes terres i possessions reberen el nom de comtat de les Muntanyes de Prades.
1325. El catorze de gener, el rei Jaume II concedeix a l’infant Ramon Berenguer, comte de Prades el privilegi de poder llegar als seus descendents femenins els castells d’Altafalla, Falset, Tivissa, Móra, Marçà i Pratdip.
1327. El nou de novembre, des de Montblanc, es va enviar un requeriment en nom de l’infant Ramon Berenguer, a Saurina de Mediona, viuda d’Albert de Mediona, senyora de Marçà, perquè prestés jurament de fidelitat al nou comte de Prades. La carta fou llegida a la seva casa de Marçà el cinc de desembre.
1335. El disset de novembre, l’infant Berenguer, comte de Prades, donà a la seva filla la baronia que fou de Guillem d’Entença, amb les viles i castells de Falset, Móra, Tivissa, el Coll de Balaguer, Marçà i Pratdip. Un any després el vint de desembre, Berenguera de Montcada, viuda de Guillem d’Entença, vengué a l’infant Ramon Berenguer per cent mil sous barcelonesos els seus drets sobre les viles i castells de Pratdip, Marçà, Garcia i les Pinyeres. Al document s’esmenta que la venda inclou a totes les dones i homes, fossin cristians, jueus o musulmans.
1342. El nou de febrer, a València, l’infant Ramon Berenguer canvia el comtat de les Muntanyes de Prades al seu germà l’infant Pere que li dona el comtat d’Empúries. Pere d’Aragó i Anjou es convertí en el nou comte de les Muntanyes de Prades i novè senyor de la baronia d’Entença.
1352. El vint-i-tres de maig, en un acte celebrat a Marçà, l’infant Pere va adquirir als marmessors de Guillem d’Entença, gràcies al seu dret de fadiga, el castell i la vila de Pratdip, amb tots els drets feudals i la plena jurisdicció pel preu de dotze mil sous.
1358. L’infant Pere, en un acte a Barcelona, pren l’hàbit franciscà i renuncia a totes les seves possessions. El seu fill Joan, encara menor, serà el tercer comte de les Muntanyes de Prades i desè senyor de la baronia d’Entença. Es va casar amb Sança Ximenes d’Arenós.
1371. El vint-i-cinc d’abril, els jurats de Móra prometen pagar a Joan de Prades un cens anual per a eixugar part dels deutes. L’acte es va fer a Marçà, amb el permís del rector Berenguer Revull.
1400. El rei Martí I de Catalunya-Aragó, Martí l’Humà, va travessar la baronia d’Entença, des de Móra fins a Tarragona, passant per Capçanes, Marçà i Falset.
1405. El quatre de novembre de 1405, a l’abadia de Móra, el cavaller Guillem Ermengol prestà jurament de fidelitat al comte Joan de Prades, com a nou castlà de la vila de Marçà. [posar doc Arxiu de Poblet].
1414. Casament entre Joana de Prades (?-1441) i Joan Folc II de Cardona (1400-1471), entroncant així els llinatges d’Entença i Cardona. Van tenir quatre filles i un fill, Joan Ramon Folc III de Cardona, que va incorporar els títols de la seva mare, comtessa de les Muntanyes de Prades i senyora de la baronia d’Entença, als de comte de Cardona.
1429. El trenta-u de març pels bons serveis que havia fet Guillem Ermengol, castlà de Marçà, fou compensat pels comtes de les Muntanyes de Prades, amb un terç del valor del lloc quan es vengués. I el 1432, la comtessa de Prades li cedí, en alou, el lloc de Marçà. I anys més tard encara hi afegiren el mer i mixt imperi sobre la vila.
1437. Al mes de novembre va morir Guillem Ermengol, castlà de Marçà. Com que el seu fill i hereu és menor, els comtes de les Muntanyes de Prades van presentar un plet per la senyoria de Marçà. El procés va durar deu anys i en 1447 es dictà sentència confirmant que les cessions fetes al castlà eren vàlides.
1444. Aquest any Joan Folc, II de Prades i III de Cardona (1418-1486) es va casar amb Joana d’Urgell. El seu segon fill serà el successor: Joan Ramon Folc IV de Cardona.
1467. Casament entre Joan Ramon Folc IV de Cardona (1446-1513) i Aldonza Enríquez y Quiñones.
1490. Per disposició del rei Ferran II se solucionà a favor del comte de Prades la qüestió de la senyoria de Marçà, en mans dels Ermengol des de 1447. El comte recuperà el poble per vint-i-cinc mil sous.
1497. Al fogatge d’aquest any s’anoten a Marçà 21 llars, que són entre 82 i 105 habitants. D’elles, dues, s’especifica que estan als Hostals, és a dir a baix, són les cases de Joan Borràs i de Guillem Rocamora. És el document més antic que hem trobat que parla del que serà el Marçà actual. També aquesta any el fill de Joan Ramon Folc IV de Cardona i Aldonza Enríquez y Quiñones, Ferran I Joan Folc de Cardona i Enríquez es va casar amb Francisca Martínez de Lara. És l’hereu del comtat de Prades i de la baronia d’Entença. Van tenir quatre filles.
1515. Al fogatge d’aquest any consten 30 llars, inclosa la del mossèn. No s’especifica si les famílies viuen al poble de dalt o al de baix. Serien entre 120 i 150 habitants.
1543. Tot i que Ferran I Joan Folc de Cardona es va tornar a casar i va tenir dues filles més, la manca d’un fill, va fer que aquest any, Joana de Cardona, la filla gran, fou proclamada la seva successora i ostentà, entre altres títols, el de comtessa de Prades i senyora de la baronia d’Entença.
1553. Al fogatge d’aquest any consten 32 llars, inclosa la del mossèn. No s’especifica si les famílies viuen al poble de dalt o al de baix. Serien entre 128 i 160 habitants.
1564. Mor Joana de Cardona, i el seu fill Francesc de Cardona és l’hereu. Joana, al seu testament, va deixar a Juana de Arañona tres-centes lliures de renda anuals en agraïment als serveis prestats i al marit d’aquesta, Juan de Vilagrassa, cent cinquanta lliures, en un únic pagament, també pels seus serveis. Com que no van cobrar aquesta herència els Vilagrassa-Arañona van presentar un plet contra els hereus, el fill Francesc i les filles Joana, Francesca, Beatriu i Magdalena.
1575. Mor Francesc de Cardona, com que no va deixar descendència, les seves possessions passen a la seva germana Joana II de Cardona (1543-1608), casada amb Diego Fernández de Córdoba.
1605. L’any anterior es produeix la sentència favorable a Juan de Vilagrassa del plet que havia posat contra l’herència de Joana II de Cardona. Per a pagar-li el deute, el vuit de juliol de 1605, la duquessa va vendre-li diverses finques, entre elles el castell i lloc de Marçà.
1608. Mor Joana de Cardona, i com que el seu fill Lluís Ramon Folc d’Aragó-Cardona-Córdoba havia mort, el seu hereu seria el net Enric d''Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera (1588-1640).
1611. L’orde dels Servents de Maria, fundada a Florència el 1233, coneguts com a servites, funda el convent de Sant Marçal. El convent i l’església es construiran en un terreny cedit per la família Montagut.
1640. Mor Enric d’Aragó, i el succeeix el seu fill Lluís Ramon Folc d’Aragó-Córdoba i Fernández de Córdoba-Figueroa (1608-1670).
1670. Mor el comte Lluís Ramon Folc i el succeeix el seu germà Pere Antoni d''Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba (1611-1690), comandant castellà en la Guerra dels Segadors assumeix els títols i possessions de la seva nissaga.
1680. Els Vilagrassa continuen tenint la possessió del poble, Enrique de Vilagrassa és el senyor de la baronia de Marçà i la seva filla és Maria de Vilagrassa, comtessa de Castellar, viuda de Galcerà de Castellví. El seu successor, comte de Castellar, serà el nou senyor de Marçà.
1690. Mor Pere Antoni d''Aragó-Cardona, i Caterina d’Aragó-Cardona i Sandoval-Rojas (1635-1697) és la seva successora. S’havia casat el 1653 amb Juan Francisco de la Cerda, duc de Medinaceli. Totes les possessions de l’antic comtat de Prades i de la baronia d’Entença pertanyen ara a la casa dels Medinaceli.
1715. Al cadastre d’Aparici estan comptabilitzades 32 cases i uns pocs patis. També estan registrades 33 heretats.
1725. El quatre d’abril d’aquest any Nicolas Fernández de Córdoba (1682-1739), duc de Medinaceli fa posar un plet per a recuperar el lloc i castell de Marçà i altres finques en poder del comte de Castellar emparant-se en el dret a recuperar la finca, segons consta en l’escriptura de venda de 1605.
1775. L’Ajuntament de Marçà fa els primers treballs per a construir la mina subterrània que ha de portar l’aigua a la font pública. I els frares servites construeixen un mur de pedra que ha d’encerclar l’hort i el convent, el fan a tocar del camí que va al mas de l’Espluga (mas d’en Crusat). Serà conegut com la Paret dels Frares.
1778. Després de nou anys de treballs de construcció, s’inaugurà l’església consagrada a Santa Maria i Sant Joan Baptista. D’estil barroc, fou dissenyada per l’arquitecte Joan Barceló, d’Alcalà de Xivert i construïda pels mestres de cases Salvador Llagostera, vingut de Reus, i Marc Rebull.
1835. El decret del vint-i-cinc de juliol va suposar l’inici del procés de desamortització de les propietats de l’església i la fi del convent de Sant Marçal. El convent fou saquejat, i el 1843 va ser subhastat per l’estat.
1863. Es clausura el cementiri adjacent a l’església i s’inaugura el cementiri actual.
1864. Es construeixen els rentadors. Són les dues basses sense cobrir.
1874. A primers d’agost, i en el marc de la tercera guerra carlina, presents a Marçà els homes del capitost carlí conegut com el capellà de Prades, es va produir un fort enfrontament entre aquests i la companyia manada per Clivillé, ajudats per voluntaris de Falset. La desfeta carlina fou considerable amb més de vint morts, que van ser recollits pels carrers del poble, i nombrosos ferits i presoners.
1876. Es planten els arbres de la font.
1882. A primers d’any l’Ajuntament aprova l’eixample de la població. Aquest àmbit va des de la travessia de les Arenes (carrer de Ricard Piqué), fins a la paret del convent (la del Sindicat de Dalt) i reordena l’espai d’accés a la font i el conjunt de cases conegut com la Raval.
1890. El set de desembre va arribar el tren a Marçà i va ser inaugurada oficialment la seva estació. Nombrós públic, entre ells l’alcalde Miquel Piqué Vall van rebre les autoritats. L’endemà, dia vuit, es va obrir la línia dels directes.
1893. Va arribar la fil·loxera al Priorat. El primer cas es va detectar a Porrera.
1895. Es va acabar la construcció de l’edifici de les escoles i ajuntament. La primera fase s’havia enllestit el 1888. L’alcalde que ho va promoure va ser Joan Piqué Vall.
1896. El pintor Josep Sancho Piqué (1872 - 1959), després d’uns anys d’estudi a Barcelona, fa la seva primera exposició a la sala Parés, de Barcelona.
1902. Es crea la societat La Unió, presidida per Jaume Solé Barceló, i en poc temps es construeix un local d’espectacles a la plaça de les Arenes, 2, edifici avui desaparegut.
1907. Es va construir l’edifici conegut com el Xalet. I Josep Font Gavaldà el va vendre a Josep Fonoll Dubitriy.
1912. L’onze de desembre, tot i que l’acta fou escrita l’endemà, en un local de la Casa Escola (l’Ajuntament), i després d’una reunió que va durar unes sis hores, va ser fundat el Sindicat Vinícola del Baix Priorat (el Sindicat de Baix). Fou elegit president Pere Castellnou Borràs. L’any següent ja havien construït l’edifici destinat a celler.
1913. La mestra Rosa Roig Solé (1890 - 1969), és nomenada professora de lletres de l’Escola Normal Superior de Mestres de les Balears.
1917. Després de diversos conflictes entre els socis del Sindicat i la companyia elèctrica subministradora, es va construir la xarxa elèctrica per tot el poble.
1918. Aquest any es funda el Sindicat Agrícola i Caixa Rural (el Sindicat de Dalt). El seu local social és al carrer Major, a la casa que anys després serà coneguda com la Benèfica. El president és Joan Piqué Vall. L’any següent compren el solar i comencen a edificar el celler.
1922. Arriba el telèfon a Marçà, a l’Ajuntament s’instal·la una centraleta.
1929. El vint-i-tres de juny s’inaugura el local d’espectacles i cinema de ca la Vallesa. El van construir els paletes Josep Maria Barceló Sabaté i Andreu Ginesta Martí.
1931. El catorze d’abril és proclamada la segona república. A Marçà l’alcalde actual Pere Castellnou va ser substituït per Josep Benet. Es van canviar els noms d’alguns carrers, la plaça de la Llibertat va passar a anomenar-se de les Arenes, aquest és l’únic que es manté. Per la Festa Major d’Estiu s’inaugura el nou campanar de l’església. L’arquitecte del Bisbat fou Agustí Bartlett Zanzívar.
1933. El jovent del poble va impulsar la fundació del Club de Futbol Marçà. Ells mateixos construeixen el camp (avui on hi ha les escoles), al bancal conegut com a vinya del Xoles que els va cedir el propietari Josep Benet Ferré.
1934. El catorze de gener es van celebrar les eleccions municipals a Catalunya. Era la primera vegada que en el cens de votats s’incloïen les dones. El sis d’octubre Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola. A Marçà va haver-hi alguns aldarulls i es va intervenir l’Ajuntament. L’endemà van començar les represàlies contra els insurgents, amb nou detinguts a Marçà que van ser tancats al vaixell presó “Manuel Arnús”, ancorat al port de Tarragona.
1936. Als inicis de la guerra civil es cometen assassinats, s’enderroca la teulada de l’església i es cremen les imatges, també els arxius parroquial i municipal. S’implanta la col·lectivitat. A l’agost, un decret de la Generalitat obliga a fusionar els dos sindicats en un, la Cooperativa Agrícola.
1938. El dia dos de juliol es produeix el primer bombardeig a Marçà. En total n’hi va haver 13, deixant 15 morts. Al maig va arribar a Marçà la XV Brigada internacional. Eren batallons de parla anglesa i també hi havia llatinoamericans.
1939. El dotze de gener les tropes franquistes entren a Marçà i es proclama un ajuntament provisional.
1947. Un grup d’amics funden l’orquestra Monterrio. Van tocar per diversos pobles i a Marçà acompanyaven la processó i feien ball a ca la Vallesa. El 1958 es va dissoldre.
1949. El cinc de gener, per primera vegada, va haver-hi cavalcada dels Reis Mags. Van arribar pel carrer del Canà. Els reis van ser: Rei blanc, Josep Maria Sangenís Piqué; Rei ros, Albert Vendrell Barceló i Rei negre Manuel Pellejà Bonet.
1951. L’escultor Marcel·lí Giné Folch (1918 - 2006), conegut com a Marçà-Giné, després d’haver estudiat a Barcelona, rep la medalla de plata del Premi Julio Antonio pel seu treball “Cap de nen”.
1956. Es va enderrocar l’edifici de l’antic Ajuntament, que s’havia utilitzat també com a escorxador, situat a la plaça de l’Església. La demolició la va fer el paleta Francisco Fernández Sintas.
1959. Es van començar les obres del clavegueram. Primer es va fer una part del poble: carrer Major des dels quatre cantons, el vessant est del carrer de Dalt i els carrers del Pintor Sancho i del Doctor Sastre Piqué. La resta del poble es va fer el 1963. El contractista va ser Joan Rocamora Valls, de Falset. Les aigües fecals es van conduir fins a una fossa sèptica ubicada al terraplè del Sindicat (avui la pista esportiva).
1964. Es van fer les obres d’abastament d’aigua potable a totes les cases del poble. El contractista va ser Joan Rocamora Valls, de Falset.
1965. Es comença la pavimentació dels carrers. Primer es van fer: Major, Sénia, Palla, M. Sanz i R. Piqué. Els contractistes van ser Francisco Fernández Sintas i Ramon Ginesta Giné. El 1969 es van pavimentar S. Josep, Bassa i Móra i el 1973 es van pavimentar les dues places. Aquestes dues darreres fases les va executar Ramon Ginesta Giné. Es posa en funcionament el servei de recollida d’escombraries porta a porta. L’encarregat del servei va ser Josep Maria Sangenís Piqué i la brossa s’abocava a l’antiga pedrera de ca l’Aimante a la carretera de Capçanes.
1970. A la finca de cal Montagut es va desenterrar una cripta tardoromana composta de tres nínxols i oberta a un corredor, amb parets lluïdes i pintades.
1971. Comença la instal·lació de l’enllumenat públic. Primer es fan els carrers M. Sanz, Major, P. Arenes, P. Sancho i part dels carrers Dalt i Bassa. L’empresa encarregada és “Construcciones e Instalaciones de Fontaneria y Electricidad” (CIFE), de Reus. I en una segona fase la resta del poble, per l’empresa SANCRU SA, de Reus.