Cap a principis del segle XX, Joan Francesc Perpiñà Benaiges, viticutor del Mas Gran. També el seu germà Pere, cap a la dècada de 1920-30 es dedica al comerç.
Cap al 1894, Julià Sancho Piqué i Emília Borras Arduña, també Casimir i Francesc Sancho Borràs, obren un forn de pa. Cap al 1917 continuarà el fill Julià Sancho Borràs i Joaquima Borràs Ginesta, amb l'oncle Casimir i més tard també el germanastre del Julià, Josep Sancho Borràs. A principis del 60 continuaran el negoci la filla Emília Sancho Borràs i Ricard Piqué Barceló fins a la dècada dels vuitanta. El Ricard fou jutge de pau des de 1960 al 1989.
Des de la dècada de 1870 i fins a la seva mort el 1902, Joan Francesc Gavaldà Giné, metge. També el metge Félix Valenciano del Castillo, tenia la consulta en aquesta casa uns anys abans de la seva mort el 1941. Cap al 1940, Pere Perpiñà Borja treballa de mecànic. Cap al 1945, Juana López Moreno, de Bielsa, Huesca, treballa de minyona i cap al 1960 la minyona és Josefa Pérez Arquellada, de Huétor Vega, Granada.
A la dècada de 1880 Calixt Piqué Solé era transportista. 1936, Alfreda Prunera Massip, de la Bisbal de Falset, treballa de minyona. 1948 a 1951, Salvador Bargalló Abadia, de Darmós, venda de palla a l'engròs.
A finals del segle XIX i principis del XX, Josepa Barceló Mas tenia una botiga de queviures. La seva neta, Josepa Vernet Berenguer feia transport i encàrrecs amb carro cap a Reus. Cap al 1940, Joan Vernet Margalef comença a fer de carter, fins a la seva jubilació.
A finals del segle XIX Joan Cunillera Peirí hi tenia una taverna. 1936, Ramon Martori Marco, comerciant. 1942 a 44 Teresa Piqué Martí hi té la botiga de queviures. 1944 a 1956, Concepció, coneguda per Ció, Jucosa Perpiñà continua el negoci. Després i fins a 1967 la nova botiguera és Elisa Piqué Castelló. Més tard el local el feia servir de magatzem la Maria Olga Anguera Torné. Cap a 1960 al pis hi viu un temps el metge Josep Ripol Vicente. A finals dels passats 60, Maria Amorós Marco, al pis hi muntà una perruqueria.
De 1896 a 1898 Maria Borràs Barceló té una botiga de pesca salada. De 1899 a 1903, continua la filla Maria Perpiñà Borràs, i el seu home Antoni Simó Pellicer, de Porrera, cap al 1910, és comerciant de fruita seca fins al 1937. Passada la guerra, el fill Antoni Simó Perpiñà, mestre, i el gendre d'aquest, Manuel Miralves Penella, d'Almunia de San Juan, Huesca, ferroviari.
De 1896 a 1903, Isabel Domènech Giné té oberta una botiga de pesca salada. El seu home Joaquim Borràs Franquet treballa de carreter. Cap al 1920 i fins al 1936, Pere Castellnou Borràs, regenta la seva farmàcia. Cap a la dècada de 1950, Joan Piqué Piqué, pèrit agrícola. A partir de 1960, és avicultor.
Cap al 1880 i fins al 1899, Ramon Gavaldà Barceló i Francesca Font Alan, de Blanes, tenen un estanc i tenda de queviures i pinsos. Després continuaran el seu fill, Josep Maria Gavaldà Font i Joaquima Piqué Sancho. A partir de 1901, Josep Maria Perpiñà Benaiges obre la farmàcia fins al 1944.
Cap al 1879, Josep Sastre Estivill, de Móra la Nova, s'estableix de metge. Aquesta casa la va construir uns anys després. Va exercir fins al 1918. 1936. Enric Baixeras, de Tarragona, comerciant.
Cap a principis del segle XX, Joan Francesc Sancho Piqué i Maria Juncosa Ferrer van obrir una botiga de queviures i pinsos. 1934 a 1940, Amat Riera Suñé, comerciant. 1936 a 1940, Francesc Sancho Juncosa, comerciant. 1936 a 1942, Josep Maria Barceló Sabaté, botiga de queviures. 1966 a 1968, Antoni Marco Arpal i Anna Bono Moranegra, venda de pa.
Cap al 1880, Pere Borràs Barceló regentava un cafè anomenat del Perico. Després continuà la seva dona Emília Arduña Cailà, de Reus. A principis del segle XX, Joaquin Nolla Sicart, comerciant i viticultor, va comprar la casa. 1917, Joaquim Nolla Perpiñà, comerciant. Cap al 1920, s'obre la Cooperativa del Cercle Benèfic, la porten Francesc Rojals Samarra i Teresa Perpiñà Espluga. 1933, Enric Nolla Perpiñà, metge particular, després metge del poble fins al 1937. 1955, Miquel Nolla Barceló, metge.
Aproximadament 1915, mitgers de Josep Montagut Illa que consten anotats a la paret: Joaquim Espluga Perpiñà, Joaquim Sancho Giné, L? Piqué (s'ignora), Francesc Borràs Piqué, Joaquim Sabaté Espluga, Josep Sabaté Giné, Pere Perpiñà Folch, Pere Solé Boronat, Miquel Marco Giné, Viuda de Miró, Filomena Piñol Gomis, Josep Castellví Pedrol, Valentí Folch Gavaldà. A principis del segle XX, Teresa Escoda Bargalló, de Llaberia, s'estableix de modista. 1936. Cèsar Montagut Martí, comerciant. 1940, Elisa Ollé, de Riudecanyes, treballa de minyona.
Cap al 1880, Josep Piqué Espluga i Teresa Cunillera Gavaldà obren una fonda, coneguda com cal Manel. Que mantindrà oberta el fill, Josep Piqué Cunillera, primer amb Andrea Castellví Nolla i després amb Antonia Martí Castellví. I també continua el seu fill Josep Piqué Martí amb Paula Català Ballester, de Flix. En morir el Josep el 1945, la Paula es fa càrrec de la fonda ella sola. 1940, Francisca Tortejada, de Cartagena, Múrcia, minyona.
1940 a 1950. Famílies de ferroviaris hostatjades: Manuel Adalfo Fernández, de Granada; Emili Auladell Plademon, de Sant Feliu de Guíxols; Josep Balagué Estrada, de Girona; Delfí Canut, de la Paz, de Barcelona; Alejo de la Cruz Granido, de Granada; Miguel López López, d'Arboleas, Granada; José Otero Crespo, d'Oviedo; Francisco Ramírez Gómez, d'Oria, Almeria; Antonio Riola Carmona i el fill Manuel Riola Ramos, de Granada.
Cap a la dècada de 1920, Teresa Piqué Barceló fa de perruquera o pentinadora. Cap al 1915, el cunyat de la Teresa, Enric Sangenís Piqué, s'estableix de paleta.
Cap al 1880 i fins al 1920, Miquel Benaiges Pellejà i Francesca Farràs Paris, de Barcelona, tenen una botiga de roba. El 1936 i fins al 1946, Ramon Sangüesa Giné, primer també ajudat pel seu pare Santos Sangüesa Expósito, d'Ejea de los Caballeros, Zaragoza, tenen una fusteria. Cap a finals dels cinquanta passats, Gabriel Verdún Gavin, d'Alcubierre, Huesca, ferroviari.
Cap al 1920, Josep Gavaldà Borràs va obrir un taller de reparació i fabricació de carros. Cap a 1925 i fins al 1934, Joan Roglan Llop, de Batea, picapedrer. 1936. Tomàs Gavaldà Benaiges, picapedrer. 1936 i 1937, Josep Gavaldà Benaiges, carreter.
Cap al 1860, Tomàs Miró Nogués, de Móra la Nova, s'establí de boter, el 1904, també el fill, Severià Miró Piñol. A la dècada de 1950, Gonzalo Ventura Lázaro, d'Oliete, Teruel, ferroviari.
1884, Joaquim Nolla Sicart i Maria Perpiñà Espluga van obrir una botiga de pinsos. I cap al 1887, Ramon Perpiñà Giné, que havia obtingut la llicenciatura de farmacèutic el 1879, inaugurà la seva farmàcia, que va mantenir oberta fins a la guerra del 36. 1920. Guillem Cunillera Gavaldà, advocat.
Des de finals del segle XIX fins a la dècada de 1910, Francesca Bieto Espluga va exercir de llevadora. El 1960 Josep Maria Rofes Folch va obrir una ferreria. 1964, Pere Rofes Folch, fontaneria.
El 1905 Joan Colom Barceló hi traslladà la fusteria que tenia al carrer de la Bassa, 6. Anys més tard, Antoni Barceló Sabaté, que durant uns anys va residir a Tàrrega, es va establir d'ebenista. 1936 i fins a la dècada dels seixanta, Josep Colom Castellví, ebenisteria.
A final del segle XIX, Josep Escoda Benages i Marina Escoda Rofes, de Darmós, van obrir una carnisseria. Quan van marxar al carrer de la Sénia, 5, Joan Colom Barceló va obrir una barberia. 1934, Genoveva Barceló Escoda, de Tàrrega, modista.
Cap a la dècada de 1890, Joan Turú Palau, del Vendrell, munta un taller de baster i la seva dona Teresa Piqué Piqué obre una botiga de queviures. Amb el pare també hi treballaran més endavant els fills Emili i Josep Maria Turú Piqué, aquest continuarà l'ofici fins a la dècada dels setanta. Abans de la guerra també hi ha una merceria i el fill Hermenegid Turú Piqué és impressor.
Cap al 1880, Teresa Benaiges Pellejà exercia de llevadora. 1894 i fins principis de segle, Lluís Vellet Perpiñà i el seu fill Miquel Vellet Barceló, són pastors.
A principis de 1900 Josep Descarrega Bassa, de Vilafranca del Penedès, es va establir de boter, tot i que primer va estar uns anys al carrer del Canà, 15. El 1933 va vendre la casa a Francesc Fornós Pallarès, de Benissanet que també era boter que va mantenir el negoci fins cap al 1946.
1919. Primer cellerer del Sindicat Agrícola, Francesc Piqué Castelló. 1962, Cooperativa Agrícola del Baix Priorat, producció de vi, oli, venda de cereals, fertilitzants, etc.
1610, Onofre Salt, de València, prior i fundador. 1703, Lluís Pedret, de Marçà, prior. 1757, Tomàs Benaiges, frare. 1774, Marçal Busquets, prior, Oleguer Ferré, Josep Puig, Agustí Arbó, Josep Vidiella, Aleix Munter, Vicent Borràs i Ugucio Rates, frares. 1801, Francesc Descarrega Vallovà, de Móra d'Ebre, frare. 1810 Francesc Sentís Bru, de Falset, frare. 1817, Joan Baptista Piñol, prior. 1818, Josep Piquer, prior, Agustí Pallo, Alexos Monté, Lluís Pedret, Jeroni Rius, Pelegrí Llaberia, Antoni Miarnau, Bernat Vall, frares. 1823, Magí Comas, prior. 1832, Felip Cunillera Giné, de Marçà, Agustí Bru, de Móra d'Ebre, frares.
A principis de 1900, Josep Maria Gavaldà Font i Joaquima Piqué Sancho, magatzem de la seva botiga al carrer de Dalt, 25. Cap a 1941, Pere Barceló Martí hi fabrica adobs.
Darrer terç del segle XIX, Joan Piqué Vall, vinater. Cap a 1930, Josep Benet Ferré, el gendre, és comerciant de fruita seca, vi, i transportista. A la dècada de 1940, continua també el fill, Joan Maria Benet Píqué. Cap al 1945 els Benet tenen ramat i la família d'Alfred Casòliva Cabré, pastor del Molar, en té cura. 1960, Obdulia Mensalva Moreno, de Sástago, Zaragoza, hi treballa de minyona.
Del 1942 al 1961, Emili Ribot Mullerat, de Nonasp, exerceix de metge. Cap al 1952 la família es va traslladar a aquesta casa, abans vivien al carrer Major, 32.
Cap al 1850, Francesc Marco Pellejà feia de Pastor, el seu gendre és Ramon Ginesta Maní que va fer de sereno des de 1887 a 1913. 1950 a 1955. Fausto Yelo Sánchez, d'Abarán, Múrcia, picapedrer.
Cap al 1880, Josep Maria Barceló Sabaté exerceix de paleta. Cap al 1900, la seva dona Genoveva Juncosa Cunillera s'estableix de modista, també la seva filla Remei Barceló Juncosa. 1925. Enric Barceló Juncosa, paleta. 1930 a 1960, Ramon Vendrell Benaiges, comerciant i el 1951 va ser nomenat jutge de pau, càrrec que va ocupar fins al 1956.
Cap al 1920, Concepció Barceló Sancho va obrir una botiga de queviures. 1934 a 1937, Rafel Quintana Barceló, mecànic. En morir la Ció el 36, el Rafel i la Paquita Cunillera Perpiñà, van reobrir la botiga fins a la dècada dels setanta.
Cap a la dècada de 1920, Josep Escoda Benages i Marina Escoda Rofes, de Darmós, van obrir una carnisseria i cap al 1945 també venien llet. Cap al 1955, la filla Dolors Escoda Escoda continua el negoci i després el fill Josep Escoda Escoda i la seva dona Isabel Sabaté Pellejà. El Josep tenia l'escorxador al carreró.
Cap al 1890, Calixt Perpiñà Piqué va obrir un cafè, també era viticultor. Cap al 1910, el seu fill, Josep Maria Perpiñà Juncosa, va muntar un negoci de venda de palla i alfals i de 1912 a 1936, comerciant.
Cap al 1860, Miquel Pellejà Piqué treballa de paleta. Els seus fills Joan, que es va quedar en aquesta casa, i Miquel Pellejà Piqué també van ser paletes.
Cap a finals del segle XIX Joan Borràs Barceló va instal·lar un molí d'oli. També era viticultor. La seva dona Josepa Castellnou Pellejà, de Capçanes i el fill Ramon van continuar els negocis. Més tard l'hereu Joan Borràs Castellnou. Abans de 1936, Robustiana Sánchez Martínez, de Chirivel, Almeria, fa de minyona i el seu germà Ramon, apodat Rico, treballa de xòfer. Passada la guerra continua funcionant el molí. Joan Grau Peirí, de Reus, casat amb Victòria Borràs, des del 1956 i fins al 1960 va ocupar el càrrec de jutge de pau.
Joaquim Sangenís Mañé a finals del segle XIX és pastor. Cap al 1904, també ho és el seu fill, Josep Sangenís Llaberia, i més tard, cap a la dècada de 1930, ho és el net Joaquim Sangenís Pellejà, que també ven llet i fa d'escorxador i el 1951 també hi comença a treballar el besnet, Josep Maria Sangenís Mestre, però per poc temps.
El 1855 Ramon Gavaldà Solé era viticultor. També ell o més tard els fills van obrir una botiga de queviures i taverna. Cap a finals de segle també es van dedicar al comerç de gra. Des del 1923 al 1927 va viure el segon pis la família del metge Manuel Nougués Mas, de Zaragoza. 1934, Joaquim Ortega Frias, de Premià de Mar, ferroviari.
Cap a principis del segle XX, Teresa Abella Franch, de Poboleda, tenia una màquina de fer mitges. 1936 a 1940, Raimon Juncosa Abella, ferroviari. 1955 Miquel Piqué Juncosa, comptable.
Cap al 1850, Ferran Piqué Escoda va obrir un forn de pa, cap a finals de segle continuà el seu fill Ferran Giné Barceló. Amb ells, entre 1904 i 1907 hi treballava Ramon Ginesta Marco. Més tard els nets Ferran i Jaume Giné Solé. Passada la guerra i amb el forn tancat, Josep Castelló Pellisé i Emilia Zamora Gonzálvez, de Félix, Almeria, van obrir una pastisseria. 1950 a 1955, Bernabé Giménez Sánchez i el fill Angel Guináez Alcalde, de Lanteira, Granada, eren pastors.
Cap al 1860, Francesc Sancho Prous va obrir un forn de pa. Va morir jove i el negoci el van continuar els seus fills Julià i Casimir Sancho Piqué fins cap al 1894, després van traslladar el negoci al carrer de Dalt, 9. 1941 a 1945, Amat Riera Suñé, agent comercial. 1950, Encarnación Vallecillo, de Jérez del Marquesado, Granada, treballa de minyona.
El 1828, Francesc Barceló Espluga, tractant de bestiar i el seu fill Josep Barceló Folch demanen permís per a obrir un hostal. El 1918, en una habitació d'aquesta casa feia classe el mestre Anicet Villar Villar, de Cercs, contractat pel Cercle Benèfic. 1930, Joan Piqué Ginesta, picapedrer.
Cap al 1880, Rafel Barceló Borràs feia de boter en aquesta casa. A principis del segle passat, la seva dona Emília Sancho Vallès va obrir una botiga de pesca salada. 1936 a 1960, Francesc Barceló Escoda, de Capçanes, ferroviari.
Cap al 1880, Francesc Queixalós Estalella, de Tivissa, es va establir de pastor. El seu fill Francesc Queixalós Samarra va continuar l'ofici. En morir el 1928, la seva dona Cinta Fucho Mañé, de Benissanet i el fill gran Josep Maria Queixalós Fucho van obrir una lleteria. El 1932, un altre fill, Rafel, s'establí de pintor. I el 1934 fins al 1940 1937, l'altre germà Robert Queixalós Fucho, exerceix de fuster.
Cap a principis del segle passat, Pere Giné Barceló s'establí de sabater. El 1965 Joana Perpiñà Vila va obrir una peixateria, el seu home, Serafí Anguera Torné feia de repartidor del peix.
1912 a 1917, Josep Vergés Bordera, carter. 1934, la seva filla, Joana Vergés Benaiges, comerciant. 1934 a 1960 Pere Mir Prat, de Torroella de Montgrí, ferroviari.
Cap al 1885, Marcial Madrazo Reinosa, de Logroño, guàrdia civil. 1919, Román Corral Graciá, de la Puebla de Alfinden, Zaragoza, ferroviari. 1955 a 1957, Ramon Vaqué Folch i el seu fill Ramon Vaqué Riba, comerciants.
1940 a 1950, Agustí Busquets Iglesias, de Barcelona, ferroviari. 1958 a 1962, Salvador Rion Barceló, drapaire. 1959-60, la seva dona, Anna Maria Safont Olivé, d'Esplugues de Llobregat, peixateria.
A finals del segle XIX, Baptista Borràs Franquet hi tenia una fusteria. El 1959, s'hi va instal·lar, també de fuster, Josep Ferré Quintana, de Capçanes, després es va traslladar al carrer del Mestre Sanz, 18.
A finals del segle XIX i principis del XX hi havia Joan Barceló Borràs, vinater. El seu fill Anton Barceló Borràs és nomenat jutge de pau després de la guerra, càrrec que va ocupar fins al 1941.
1894, Joan Pellejà Piqué, sastre. El 1954 Josep Maria Perpiñà Sabaté, cellerer del Sindicat deixà el càrrec i el va substituir el seu fill Josep Perpiñà Vila.
Cap al 1880, Jaume Benages Pujades i Antònia Barceló Sancho van obrir una botiga de queviures i pesca salada que es va mantenir fins passat el segle. Cap a la dècada de 1940, Trinitat Escrivà Llorens, de Pratdip, s'establí de pantalonera.
Cap al 1905, Josep Jané Voltas, d´Olesa de Montserrat, mestre. 1930, el fill Josep Maria Jané Perpinyà, mestre. 1936, l'altre fill, Joan Jané Perpiñà, comerciant. I cap al 1940, el seu nebot Josep Maria Rom Perpiñà, administratiu.
Cap al 1904 Emili Cugat Gavaldà va obrir una ferreteria. Primer va començar al carrer Major i el 1925 es va establir en aquesta casa fins a finals de la dècada dels passats 50. Del 1941 al 1947 l'Emili va ser jutge de pau. 1937, Rafel Queixalós Fucho, pintor. 1960, també els seus fills Francesc i Ramon Queixalós Cugat.
El 1906 van ordenar clausurar l'escola privada que hi havia en aquesta casa. La mestra, era Daria Perpiñà Blanch, de cal Mas Gran. Després de la guerra, Ramona Pellisé Aguiló, s'establí de modista.
Carrer del Doctor Sastre Piqué, 22A. Mas d'en Musiques
Des de finals del segle XIX i fins passat el 1920, Felicitat Barceló Piqué, actriu. 1925 a 1936, Pere Barceló Piqué, poeta (era cec). 1934 a 1937, Josep Rodríguez Barceló, xòfer i mecànic. 1936 a 1940, Joan Carreté Domènech, ferroviari, després picapedrer i més tard guarda terme.
Cap a principis del XX, Miquel Pellejà Piqué es va establir de paleta. 1953, Joaquím Pellejà Giné, moli de llegums i pinso. 1960-61. Lluís Vallès Rion, taller d'òptica.
A principis del segle XX Bonaventura Piqué Giné va obrir un estanc. Després, el 1919, van continuar el negoci el seu nebot Joan Piqué Escoda i Júlia Marco Font, venent també begudes i llaminadures. El 1950 Pere Gavaldà Piqué treballava de picapedrer i cap a finals dels seixanta s'establí d'electricista i lampista.
Cal a finals del XIX Josep Font Gavaldà tenia oberta una taverna. El 1928 quan Maria Rosa Ginesta Marco va deixar de vendre peix a la pedra del peix situada a la plaça, la seva neboda Joaquima Ginesta Piñol va continuar l'ofici i més tard es va casar amb el fill del Josep Font i va obrir una peixateria en aquesta casa. 1936, Xavier Font Ginesta, ferrer.
Cap al 1880 Josep Sabaté Espluga i Rosa Trech Barceló tenien obert un forn de pa. La seva filla Rosa Sabaté Trech i Antoni Perpiñà Sancho van continuar el negoci i més tard el net Fabià Perpiñà Sabaté i Emília Piqué Borràs. 1937. Gabriel Perpiñà Sabaté, comptable.
Casa de cal Manel, probablement feia també les funcions de fonda cap a finals del segle XIX. Cap al 1920 Joan Pellejà Barceló es va dedicar al comerç de la fruita seca i als baixos d'aquesta casa hi tenia el magatzem. 1920 a 1956, Joan Rofes Aragonès, de la Torre de Fontaubella, ferroviari. 1925 a 1934, Joan Vallès Barceló, de Capçanes, ferroviari. 1937 a 1950, Josep Verdún Tomàs, ferroviari.
Fins a principis del 1900, Lluís Marco Giné tenia oberta una fusteria. Uns anys més tard, el seu nebot Josep Marco Giné i Teresa Rion Serres van obrir una perruqueria. El Josep, a més a més, cap al 1920 i fins passada la guerra exerceix de guarda municipal. Cap al 1960, la Maria Amorós Marco va viure en aquesta casa i va establir-se com a perruquera. Anys més tard van anar a viure al carrer de Dalt 19.
Cap a principis del segle XX Josep Pellejà Piqué i Dolors Barceló Marco tenien una botiga de pesca salada. Més tard el seu fill Joan Pellejà Barceló es va dedicar al comerç de la fruita seca. El seu net, Joan Pellejà Benages, cap al 1920 i fins a la dècada dels cinquanta, comerciant. 1936 i 1937, el fill del Joan, Ezequiel Pellejà Piqué és xòfer.
Tot i que primer van estar uns anys a cal Fernandet, cap al 1890, aqui va viure la família dels mestres Josepa Dalmau Maseras, de Mont-roig del Camp i Domingo Sanz Ibáñez, de Mont-roig de Tastavins, Teruel.
A finals del segle XIX, Baptista Borràs Franquet es dedica el comerç del vi i del gra. El 1947, el seu net Baptista Borràs Castellnou és nomenat jutge de pau, ho serà fins al 1951.
Cap al 1920, Pelegrí Riera Munté va muntar una fàbrica sabor, la marca era "Cheap Soup". Aquí hi va haver, uns anys abans de la guerra, la seu del Sindicat Vinícola. El 1952 l'Ajuntament va obrir l'escola de pàrvuls, la primera mestra va ser Josepa Ribera Garcia (?), després Maria Teresa Cisa Goma-Camps, Marina Rived Noguerón i Joana Boronat Boada.
Cap a la dècada de 1920, Carolina Sancho Pellejà s'establí de perruquera, o pentinadora. Anava per les cases a pentinar. 1925 a 1950 Manuel Miralves Gombau, d'Almunia de San Juan, Huesca, ferroviari. 1950 a 1955, Victoriano Malo Chanal, ferroviari.
Cap al 1880, Francesc Escoda Rofes i la seva dona Carme Salsench Rofes, de Colldejou, van obrir una carnisseria. També tenien ramat. Van continuar el negoci la seva filla Marina Escoda Salsench i Josep Borràs Cabré. 1941 a 1943, Josep Maria Escoda Salsench, comerciant. El 1942 a 1966, Rosario Andreu Rico i Jaume Marco Escrivà, carnisseria.
Cap a la dècada de 1910, Maria Escrivà Pujol, de Portbou, va obrir una botiga de queviures. La seva filla Maria Piqué Escrivà, a la dècada dels trenta va continuar el negoci fins al 1961. El 1962, Maria Olga Anguera Torné va obrir una nova tenda de queviures fins als vuitanta passats. En un pis d'aquesta casa els anys 50 i 51 hi havia la família d'Agustin Pallás Tobreñas, de Caspe, Zaragoza, ferroviari.
Cap al 1880, Carles Creixenti Llaberia, de Móra d'Ebre treballava de llauner i tenia botiga. En morir, la seva dona Soledad Barceló se'n va fer càrrec uns anys.
Cap al 1890, Jacint Amorós Ardèvol, de Móra la Nova, va obrir una fusteria. Cap als trenta passats el seu fill Enric Amorós Pellejà va continuar l'ofici, fins al 1956.
Cap al 1880, Ramon Piñol Negrié, de Móra la Nova i la seva dona Carme Marco Pedrol tenien una carnisseria i també un ramat, a més el Ramon feia de carreter. 1917, Zenón Juncosa Pubill, de Batea, feia també de carreter. 1920, i el seu germà Frederic és ferroviari. 1936 i 1937, Pere Barceló Martí, queviures, després marxa cap a Reus. 1938 a 1940, Maria Giné Martí, queviures. Més tard Martina Martí Benet va obrir una botiga també de queviures anomenada Botiga Nova.
A finals del segle XIX i fins a la dècada dels trenta passats, Joan Riba Ferré, de Pratdip, sabater. 1960, Francesc Vinadé Guirao, d'Oriola, Alacant, ferroviari.
Cap al 1880, Pere Pujades Piqué era comerciant de gra. 1925 i fins a finals dels quaranta, el seu fill Pere Pujades Ferrater, empleat de l'Ajuntament, recaptador d'impostos.
1920, Josep Folch Gavaldà, consta com a pescador de barca (tenia família a Cambrils), i el 1925 és ferroviari. 1936 a 1951, Engràcia Folch Sangenís i Josep Vilanova Aduà, d'Alp, comerciants de vi.
A principis dels seixanta Rosario Riera Suñé va obrir una carnisseria. Després, per poc temps, s'hi van posar Anna Safont Olivé, d'Esplugues de Llobregat. Cap al 1971 va continuar fent de carnissera Mercè Vidiella Aguiló, de Falset.
Cap a la dècada de 1880 Miquel Barceló Marco és vinater. En morir, la seva dona Rosa Pujades Piqué i els fills continuen el negoci. De 1898 a 1899, el fill Miquel Barceló Pujades s'estableix d'advocat. Cap al 1918 la mestra Benvinguda Sangenís Folch dona classe en un pis d'aquesta casa. 1925, als baixos, Joaquim Giné Sabaté i el seu fill Ramon Giné Folch van obrir una barberia. 1927, Félix Valenciano del Castillo, de Santiago de Cuba, nomenat metge de Marçà, viu en aquesta casa uns anys. De 1937 a 1939, Trini Ortiz, infermera, hi tenia la consulta. 1943 a 1951, Serafí Rillo Vall, agent comercial. 1955, Jaume Sicart Trech, comptable. 1965 a 1967, Marcel·lí Giné Folch, barberia.
Cap a la dècada de 1880 Miquel Barceló Marco és vinater. Al morir, la seva dona Rosa Pujades Piqué i els fills continuen el negoci. De 1898 a 1899, el fill Miquel Barceló Pujades s'estableix d'advocat. Cap al 1918 la mestra Benvinguda Sangenís Folch dona classe en un pis d'aquesta casa. 1925, als baixos, Joaquim Giné Sabaté i el seu fill Ramon Giné Folch van obrir una barberia. 1927, Félix Valenciano del Castillo, de Santiago de Cuba, nomenat metge de Marçà. De 1937 a 1939, Trini Ortiz, infermera, tenia la consulta en aquesta casa.
A la dècada de 1880, Joan Gavaldà Piqué i Dolors Benages Pujades obren un cafè anomenat el Jardin, amb sala de festes. Cap al 1920 el seu nebot Josep Pellejà Benages i Maria Perpiñà Mas van heretar i continuar el negoci. Després se'n va fer càrrec el seu fill Josep Maria Pellejà Perpiñà i Maria Sancho Bargalló, també de 1936 a 1960, Elvira Escoda Blanch, de Darmós, minyona. Més tard el fill, Josep Maria Pellejà Sancho, pèrit mercantil i Isabel Vernet Vendrell, de Capçanes.
A més a més dels propietaris, altres famílies han fet de cafeters: a mitjans dels quaranta Josep Maria Queixalós Fucho i Elvira Ventura Lázaro, d'Oliete, Teruel. Després Àngel Muntané Rovira, del Molar i Carolina Guillem Galcerà, d'Alzira. Altre cop Josep Maria Queixalós i Elvira Ventura. Posteriorment Antonio Martínez Abalos i Angustias Peralta Tapias, de Jerez del Marquesado, Granada. Més tard Andreu Ferré Gavaldà i Maria Osita Piqué Piqué, amb l'ajut de Maria Gavaldà Martí. I finalment Bartolomé Abril Martínez i Agnès Barceló Sabaté, també Teresa Sabaté Domingo, de Cornudella del Montsant.
A la dècada de 1920 en un dels pisos de la segona planta vivia la família de Blai Benaiges Rocamora, carter, i la seva filla Pepita Benaiges Romeu, telefonista.
Poc abans de la guerra del 36 l'orquestra Mar i Cel, dirigida per Marcel Marco Escrivà, assajava i tocava en aquest local. Després, durant la dècada dels cinquanta, també ho va fer l'orquestra Monterrio.
El cinema. A banda de la família propietària, hi van treballar: Camil Barceló Piñol, Julià Piqué Muntané i Càndid Sangenís Piqué van tenir cura de la projecció. Camil Barceló Piñol també feia d'acomodador. Enric Martí Gudí de porter. Joan Ferré Llort, de la Guàrdia dels Prats, portava les pel·lícules pels pobles. Josep Domènech Martí i la seva filla Montserrat Domènech Aguiló s'encarregaven de la neteja (i alguns més que ens haurem deixat).
Cap a 1860 Salvador Sabaté Franquet i Francesca Espluga Giné tenien un forn de pa. A finals del segle XIX el fill Salvador Sabaté Espluga i Antònia Piqué Sangenís, també els germans Joaquim i Josep Sabaté, continuen fent pa. El 1925 Anicet Villar Villar, mestre, viu en aquesta casa. El 1941 i fins als setanta, Joan Nomen Vall, del Masroig, va obrir una barberia i cap al 1957, juntament amb les seves filles, van ampliar el local amb una perruqueria de dones.
Cap a principis del segle XX, Just Piqué Sangenís i Trinitat Sancho Vallès van obrir un forn de pa. Després continuaran el negoci el fill 1925 a 1960, Josep Piqué Sancho, i el seu germà Antoni Piqué Sancho i Joaquina Cullell Albert, de Figueres, i també el nebot Antoni Piqué Cebrián, de Barcelona.
Cap al final del segle XIX Rosa Borràs Giné va obrir una botiga de queviures. 1936 a 1961, Alberta Marco Borràs, continua el negoci. I després la seva filla, Rosa Sabaté Marco.
Cap a finals del XIX, Joan Fuguet Busom, de Riba-roja d'Ebre, ferroviari. 1930, el seu fill Pere Fuguet Pedrol, també. 1936-40, Joan Espluga Benaiges, ferreria.
Cap al 1920 Mercè Torné Pellejà, de Bellmunt del Priorat, va obrir una botiga de queviures i altres mercaderies. La seva filla Lurdes Anguera Torné va continuar el negoci.
El 1924 Teresa Piqué Castellví tenia una botiga de queviures i aconseguí la llicència d'estanc. La seva filla Rosa Pellejà Piqué va continuar portant la botiga i l'estanc.
Cap a finals del segle XIX Enric Colom Barceló té una ferreria. A principis de 1900 al local de la planta baixa hi ha la seu de la Unió Agrícola, es coneix com el Casino. Després de la mort de l'Enric, el 1942 va venir Emili Ribot Mullerat, de Nonasp, metge, i la seva família va viure en aquesta casa. A la planta baixa hi tenia la consulta. A principis dels cinquanta es van traslladar al carrer de la Bassa, 10. Maria Sánchez Guzmán, de Jérez del Marquesado, Granada, era la minyona de la casa.
Carrer del Doctor Sastre Piqué, 17. Sindicat de Baix
1913, Miquel Marco Giné (Jusepó) és el primer cellerer del Sindicat Vinícola. El 1923 el succeeix Jaume Sicart Trech. Després Josep Maria Perpiñà Sabaté i el 1954 el substitueix el seu fill Josep Perpiñà Vila.
Finals del segle XIX, Pere Estrem Pentinat, de Falset, és vinater i té una premsa d'oli. Els fills, Vicenç i Àngel Estrem Domènech, munten una destil·leria d'alcohol i fàbrica d'aiguardent. 1937. Ramon Sentís Borja, de Bellmunt del Priorat, avicultor.
1936, Rafel Pena Perpiñà, mecànic. Tot i que no era la seva professió cal esmentar a Pere Sirach Fortunado, de Torre del Compte, Teruel, que ens arreglava els rellotges i tenia cura del rellotge del campanar. 1960, el fill gran Josep Maria Sirach Pena, manobre.
Cap a finals del segle XIX i principis del XX, Agustí Rion Ras, de la Canonja, tenia una barberia al local de la planta baixa. Cap a principis de la dècada de 1920 i fins al 1940, el fill Josep Rion Serres treballa també de barber, amb el net Marc Rion Rebull. 1936 a 1945, Joan Batlle Descarrega, de Riba-roja d'Ebre, ferroviari.
Cap al 1870, Joan Perpiñà Giné i Teresa Sancho Benet van obrir un forn de pa. A principis del segle XX el seu fill Joan Perpiñà Sancho i Agustina Sancho Barceló van mantenir oberta la botiga fins al 1939. Antoni Perpiñà Sancho treballa algun temps amb ells. 1930, Joaquim Perpiñà Sancho, cambrer.
El 1956 la central de telèfons que hi havia a l'Ajuntament es trasllada a aquesta casa, a la primera planta. Josepa Benaiges Romeu és la telefonista i viu també en aquest pis. 1950 a 1960, Vicente Asensio Asensio, de Chiprana, Zaragoza, ferroviari.
Cap al 1850, Antoni Solé Piqué, fuster. A principis de 1890, Bonaventura Roig Queralt, d'Anglesola, enginyer. La seva filla Rosa Roig Solé, mestra des de 1913. 1917, Antoni Piqué Solé, practicant de farmàcia. Marcel·lí Gavaldà Roig, advocat.
1920 a 1925, Joan Giné Pena, ferroviari. 1936, Francesc Giné Pena, mecànic. 1936 i 1937. Casimir Escolà Cubells, de la Palma d'Ebre, ferroviari. 1952 a 1955, Manuel López Gálvez, d'Alquerias, Múrcia, ferroviari.
Principis del segle XX, Josep Rion Serres, a més de barber, treballa de forner (no se sap en quin forn). 1930. Francesc Rion Piqué, paleta. 1960, Lluís Vallès Rion, òptic.
1936 a 1940, Ramiro Buenacasa Magallón, del Burgo de Ebro, Zaragoza, ferroviari. 1950 a 1955, Joan Capdevila Salazar, agent comercial i fotògraf. 1960, José Fenoy Salcedo, de Posadas, Córdoba, ferroviari.
1920. Pere Sabaté Borràs, sagristà. 1937 i 1940 Emilia Zamora González, de Félix, Almeria, i Josep Castelló Pellisé, pastissera i queviures. A la mort de l'Emília el Josep es va casar amb la Flora Torné Margalef, de Tivissa, i van mantenir la botiga fins al principi dels seixanta.
Cap al 1920 Angeleta Pellejà Benages va obrir una botiga de queviures i el seu home, Pere Sabaté Ginesta, amb el camió feia de proveïdor. A la mort del Pere, a mitjans dels quaranta, l'Angeleta va manteniotr la botiga. Cap a la dècada dels seixanta el fill Delfí Sabaté Pellejà i Maria Amorós Camps, de Falset, van continuar el negoci.
Durant la dècada de 1880 Miquel Susà Cornadó, del Masroig, s'estableix de pastor. Després el seu fill Gabriel Susà Vellet, també és pastor. I més tard el seu net Miquel Susà Folch, que a més venia llet a la dècada passada la guerra i fins als passats seixanta.
A finals del segle XIX, Anton i Josep Bonet Prades, d'Arnes eren pastors. Cap al 1925 i fins al 1936, el gendre de l'Anton, Blai Sangenís Llaberia, de Riudecanyes, era de picapedrer. Durant la guerra feia de pastor i amb la seva dona Rosa Bonet Vellet venien llet fins a mitjans dels quaranta. Cap al 1945 i fins al 1955, el Blai, amb els seus fills Anton i Ramon van continuar treballant de picapedrers. I cap al 1960, Julián Rosales Herrera, gendre del Blai, de Jerez del Marquesado, Granada, també és picapedrer.
El 1913 Anton Piqué Marco fa ser nomenat sereno, ho va ser fins a 1929. Cap al 1925, el seu gendre, Ramon Pellejà Nomen, de Capçanes, s'establí de picapedrer i cap a mitjans dels cinquanta i fins al 1960, els fills Joan i Màrius Pellejà Piqué, també treballen de picapedrers. I Anton Pellejà Piqué, després de la guerra fa de pastor.
Cap a la dècada de 1920 Cosme Llopis Rabascall, de Duesaigües, s'establí de picapedrer, fins a mitjans dels cinquanta. En aquest temps, el seu fill Josep Maria Llopis, també va fer de picapedrer.
Mestres de les noies: 1865, Josepa Dalmau Maseras, de Mont-roig del Camp (l'edifici encara no estava construit). 1892, Elisa Menéndez Pellicer, interina. 1892, Ramona Simón Llandrich. 1897, Daria Perpiñà Blanch, de Marçà, interina. 1897, Maria Alegre Traver. 1900, Pilar Ricou Marco, suplent. 1901, Maria del Pilar Lieva. 1901, Olimpia Baiges Miró. 1902, Manuela Santiveri Pínies, de Benabarre, Huesca. 1908, Manuela Cluet Santiveri, filla de l'anterior, interina. 1908, Josefa Aragonès Font, interina. 1910, Eurica Rosiñol Melgosa. 1912, Agnès Coromina Estort. 1918, Benvinguda Sangenís Folch, de Marçà, escola no oficial (no sabem on va ser). 1920, Francesca Gavaldà Piqué, de Marçà. 1927, Carmen Lara Fuentes. 1927, Francesca Baig Sanós, de Barcelona. 1934, Àurea Cabré Nogués. 1935, Benvinguda Sangenís Folch. 1936, Francesca Baig Sanós. 1940, Benvinguda Sangenís Folch. 1962, Maria Teresa Cisa Goma-Camps i després Marina Rived Noguerón.
El 1886, Lluís Perpiñà Giné construeix la casa i obre als baixos una botiga de queviures i una taverna. A la dècada de 1910-20 Joaquim Giné Sabaté hi té la barberia fins al 1925. Aquest any tanca el Casino del carrer Major i s'obre un local destinat a cafè que rep el nom de Societat Unió Agrària. Com que al costat hi ha el local de la Unió fan una porta que els comunica. 1955, la casa dividida en dues, al local cantoner Joaquim Perlasia Coll munta una fusteria. 1959. Marcel Inglès Gorgori, de la Bisbal de Falset, es fa càrrec de la fusteria. 1960, al pis superior, Joan Cugat Folch, de Móra la Nova, ferroviari, factor i més tard cap d'estació.
1904, construcció del local. 1936 a 1939, local d'Esquerra Republicana de Catalunya. 1940, local de Falange Española i de les JONS. 1952, local de la Germandat Sindical de Llauradors i Ramaders.
Cafeters: abans de la guerra Bartomeu Font Giné i Josefina Espluga Benaiges; Teresa Gavaldà Benaiges i Joan Roglan Llop, de Batea. Després de la Guerra, Andrea Espluga Barceló i Vicent Tomàs Tatay, de València; Palmira Pena Perpiñà i Pedro Sirach Fortunado, de Torre del Compte; Teresina Escoda Puell, de Darmós i Daniel Ferré Vidal.
1925 a 1946, Amadeu Miralves Penella, d'Ascó, ferroviari. 1946 a 1960, el fill Amadeu Miralves Folch, ferroviari. Des de 1943 i fins als anys seixanta, Maria Folch Gavaldà exerceix de llevadora.
El 1875 s'hi estava la família de Josep Rafael Pena Rojals, de Tivissa, veterinari. 1925, Joan Martori Marco, comerciant. 1955, Maria Martori Serra, mestra.
A finals del segle XIX, Ramon Martori Catalá, de la Serra d'Amos, vinater. 1917, Lluís Martori Marco, comerciant. 1950, Francesca Benaiges Borràs, de Rasquera, minyona. 1960, Maria Barceló Piñol, minyona.
A finals del segle XIX i principis del XX Josep Barceló Mas regenta un hostal. El 1931, amb la casa reformada, al segon pis hi viu la família de Félix Valenciano del Castillo, de Santiago de Cuba, metge.
Mossens: 1818, Jaume Miquel. 1827, Manuel Domènech. 1873 a 1915, Andreu Batiste Pellejà, de la Serra d'Almos. 1915 a 1922, Joan Piqué Sancho. 1925 a 1936, Emili Sastre Margelí. 1940 a 1947, Prudenci Perulles Estivill, del Molar. 1947 a 1950, Jaume Rotger. 1950 a 1955. Manuel Viña Vidal, de Prat de Comte. 1955 a 1965, Sebastià Aicart Palomo, de Santa Magdalena del Polpís, Castelló de la Plana. 1965 a 1968, Agustí Folch Sanz. 1968, Domènec Curto Bel.
El 1923 Lluís Anguera Barceló i Teresa Turú Barceló van muntar un estanc que va durar molt poc. 1950 i 1951, Mariano Polo Vidal, de la Puebla de Hijar, Teruel, ferroviari. 1960, Diego Muñoz Segura, de Mazarrón, Múrcia, ferroviari.
Caps d'estació: El 1892, Pere Gregoriano Vidal, de Barcelona. 1912 a 1917, Nicolás Torrens Bergadà. Cap a 1930, Vicenç Tormos. 1933 a 1937, José Puntos Zabán, de Zaldín, Huesca. Cap al 1945, Josep Maria Rived Artal, de Manresa, el seu sogre Benito Noguerón Garcia, de Montealegre, Albacete, era també ferroviari.
Factors: 1894, Feliciano Bernabeu Ibañez, de Tibi, Alacant. 1911, Simón Gargallo Salillas, de Zaragoza. 1914, Josep Maria Coll Coll, de Barcelona. 1917. Esteve Gallardo Martí, de Vila-seca. 1918, Prudencio Moreno Gavin. 1920 a 1925, Luís Taulés Jaria, de Pina de Ebro, Zaragoza.
Ferroviaris: 1925, Josep Maria Cort Vernis, de Reus. 1930 a 60, Tomàs Estebánez Ruíz, de Porquera de Santullán, Salamanca. 1934 a 1937, Josep Gesalí Rius, d'Altafulla. 1934 a 1940, Enric Pujós Saurí, de Caldes de Malavella. 1950 i 1951, Domingo Muntané Novales, de Caspe, Zaragoza.
A principis de 1900, Miquel Turú Carreres, de Llinars del Vallès, és ferroviari i amb Ursucina Barceló Sancho obren una fonda. Cap al 1930, Calixt Pedrol Rufí i Maria Marco Font regenten un cafè. Passada la guerra i més enllà dels cinquanta, Enric Gavaldà Nolla i Pilar Sánchez Ramón, d'Aniñón, Zaragoza, dirigeixen un cafè i prostíbul.
1940 a 1946. Antoni Novellas Codina, de Badalona, metge. 1936 i 1937, Maria Cugat Bonaventura, de Capçanes, treballa de minyona. 1950 a 1960, Francesc Escoda Sabaté, de Rasquera, pastor.
Cap al 1949, Francisco Fernández Sintas, de Cuevas de Almanzora, Almeria, constructor. (Aquesta casa no fou construïda fins a la dècada dels seixanta).
Cap al 1918, Manuel Miralves Gombau, d'Almunia de San Juan, Huesca, ferroviari. 1940, Josep Crusat Bargalló, de l'Argentera, ferroviari. 1945 i 1946, Bartolomé Liza Garcia, de Tardiente, Huesca, ferroviari. 1950 i 1951, Juan Besca Díaz, de Granada, ferroviari.
A principis de 1900, Joan Serra Bosch, de Martorell, fotògraf. 1912 a 1920, Pelegrí Riera Monté, de Barcelona, comerciant. 1925 i 1945. Pelegrí Monté Domènech, de Barcelona, comerciant. 1936, José Amado Grau, de Mirambel, Teruel, comerciant.
Mestres dels nois: 1865, Domingo Sanz Ibáñez, de Mont-roig de Tastavins, Teruel (l'edifici encara no estava construït). 1896, Carles Matabacas Borràs, de Sant Martí de Provençals. A principis del segle següent Josep Jané Voltes, d'Olesa de Montserrat, va substituir uns anys a Matabacas per malaltia. Cap a finals de la primera dècada es reincorporà de nou Carles Matabacas. 1926, Jaume Arnau Costa, d'Ollers, Vilademuls. 1942, Joan Mercadé Pros, de la Selva del Camp. 1944, Josep Maria Solé Jepte.
Oficis i botigues és un recull de dades al voltant de les dones i homes de Marçà que han desenvolupat alguna
activitat, negoci, professió o treball, i a tota aquesta gent els hem situat a sobre del mapa del poble, en una
casa concreta, que unes vegades és on es va desenvolupar l’activitat o hi havia la botiga, i en d’altres
vinculem la persona a la casa on vivia.
En registres antics sempre apareix l’home vinculat a l’activitat, així que quan es tracta de botigues hem
cregut més adient posar-hi la dona.
En alguns registres hi ha una data concreta de l’activitat, en la majoria hem intentat posar una data
aproximada per a tenir una seqüència històrica coherent.
No hem posat l’ofici de pagès, llaurador, agricultor, jornaler i d’altres variants perquè quasi tothom
treballava la terra.
La informació d’aquest nou mapa està basada en dades que apareixen al llibre del Rafel Queixalós, registres
d’activitats, censos, padrons i altra informació pròpia o que ens heu explicat. Les dades que es mostren
arriben fins a principis de 1960, amb alguna excepció. El mapa no està complet, anirem afegint dades. També
el completarem si ens faciliteu algun ofici o botiga que ens haguem deixat o hi descobriu alguna errada.
Sobre l'us de Cookies
Aquest lloc web utilitza cookies amb fins estadístics. Més Informació