M a r ç à

O r í g e n s

  • Inici
  • Renoms
  • Genealogia
  • Cases i Llocs
  • Articles
  • Notícies
  • Esgorfa
  • Rocalcorb

    Oficis i botigues

  • Carrer de Dalt, 05
  • Carrer de Dalt, 05

    Cap a principis del segle XX, Joan Francesc Perpiñà Benaiges, viticutor del Mas Gran. També el seu germà Pere, cap a la dècada de 1920-30 es dedica al comerç.

  • Carrer de Dalt, 07A
  • Carrer de Dalt, 07A

    Durant els anys 1936 i 37, Amadeu Rull Rius i Teresa Giné Giné tenien una tenda de queviures.

  • Carrer de Dalt, 08
  • Carrer de Dalt, 08

    Cap al 1950, Càndid Giné Font és pastor.

  • Carrer de Dalt, 09
  • Carrer de Dalt, 09

    Cap al 1894, Julià Sancho Piqué i Emília Borras Arduña, també Casimir i Francesc Sancho Borràs, obren un forn de pa. Cap al 1917 continuarà el fill Julià Sancho Borràs i Joaquima Borràs Ginesta, amb l'oncle Casimir i més tard també el germanastre del Julià, Josep Sancho Borràs. A principis del 60 continuaran el negoci la filla Emília Sancho Borràs i Ricard Piqué Barceló fins a la dècada dels vuitanta. El Ricard fou jutge de pau des de 1960 al 1989.

  • Carrer de Dalt, 10B
  • Carrer de Dalt, 10B

    Des de finals del segle XIX a principis del XX, Joaquima Pedrol Vidal tenia una botiga de pesca salada.

  • Carrer de Dalt, 11
  • Carrer de Dalt, 11

    Ja abans de la guerra i fins uns anys després l'Enric Rofes Rofes es dedica al comerç. Cap al 1960, Maria Piqué Escrivà obre una peixateria.

  • Carrer de Dalt, 12
  • Carrer de Dalt, 12

    Des de la dècada de 1870 i fins a la seva mort el 1902, Joan Francesc Gavaldà Giné, metge. També el metge Félix Valenciano del Castillo, tenia la consulta en aquesta casa uns anys abans de la seva mort el 1941. Cap al 1940, Pere Perpiñà Borja treballa de mecànic. Cap al 1945, Juana López Moreno, de Bielsa, Huesca, treballa de minyona i cap al 1960 la minyona és Josefa Pérez Arquellada, de Huétor Vega, Granada.

  • Carrer de Dalt, 13
  • Carrer de Dalt, 13

    1960. Josep Maria Folch Giné, comerciant.

  • Carrer de Dalt, 14
  • Carrer de Dalt, 14

    El 1900 Josep Maria Perpiñà Benaiges obtingué el títol de farmacèutic i obrí aquí la farmàcia. Després la va traslladar al mateix carrer número 25.

  • Carrer de Dalt, 16
  • Carrer de Dalt, 16

    1960, Germán Tesán Tesán, de Zaragoza, ferroviari.

  • Carrer de Dalt, 17
  • Carrer de Dalt, 17

    A la dècada de 1880 Calixt Piqué Solé era transportista. 1936, Alfreda Prunera Massip, de la Bisbal de Falset, treballa de minyona. 1948 a 1951, Salvador Bargalló Abadia, de Darmós, venda de palla a l'engròs.

  • Carrer de Dalt, 18
  • Carrer de Dalt, 18

    A finals del segle XIX i principis del XX, Josepa Barceló Mas tenia una botiga de queviures. La seva neta, Josepa Vernet Berenguer feia transport i encàrrecs amb carro cap a Reus. Cap al 1940, Joan Vernet Margalef comença a fer de carter, fins a la seva jubilació.

  • Carrer de Dalt, 19
  • Carrer de Dalt, 19

    A finals del segle XIX Joan Cunillera Peirí hi tenia una taverna. 1936, Ramon Martori Marco, comerciant. 1942 a 44 Teresa Piqué Martí hi té la botiga de queviures. 1944 a 1956, Concepció, coneguda per Ció, Jucosa Perpiñà continua el negoci. Després i fins a 1967 la nova botiguera és Elisa Piqué Castelló. Més tard el local el feia servir de magatzem la Maria Olga Anguera Torné. Cap a 1960 al pis hi viu un temps el metge Josep Ripol Vicente. A finals dels passats 60, Maria Amorós Marco, al pis hi muntà una perruqueria.

  • Carrer de Dalt, 20
  • Carrer de Dalt, 20

    De 1896 a 1898 Maria Borràs Barceló té una botiga de pesca salada. De 1899 a 1903, continua la filla Maria Perpiñà Borràs, i el seu home Antoni Simó Pellicer, de Porrera, cap al 1910, és comerciant de fruita seca fins al 1937. Passada la guerra, el fill Antoni Simó Perpiñà, mestre, i el gendre d'aquest, Manuel Miralves Penella, d'Almunia de San Juan, Huesca, ferroviari.

  • Carrer de Dalt, 21
  • Carrer de Dalt, 21

     De 1896 a 1903, Isabel Domènech Giné té oberta una botiga de pesca salada. El seu home Joaquim Borràs Franquet treballa de carreter. Cap al 1920 i fins al 1936, Pere Castellnou Borràs, regenta la seva farmàcia. Cap a la dècada de 1950, Joan Piqué Piqué, pèrit agrícola. A partir de 1960, és avicultor.

  • Carrer de Dalt, 22
  • Carrer de Dalt, 22

    El 1931, Ignasi Torres Casimiro, de Villaroya de los Pinares, amb el seu fill Lambert Torres Bernuz, són xolladors.

  • Carrer de Dalt, 23A
  • Carrer de Dalt, 23A

    1916, Antoni Ferrer Salvat, de Reus, és recaptador d'impostos. 1934, Josep Maria Piqué Trinxet, advocat.

  • Carrer de Dalt, 25
  • Carrer de Dalt, 25

    Cap al 1880 i fins al 1899, Ramon Gavaldà Barceló i Francesca Font Alan, de Blanes, tenen un estanc i tenda de queviures i pinsos. Després continuaran el seu fill, Josep Maria Gavaldà Font i Joaquima Piqué Sancho. A partir de 1901, Josep Maria Perpiñà Benaiges obre la farmàcia fins al 1944.

  • Carrer de Dalt, 27
  • Carrer de Dalt, 27

    Cap al 1879, Josep Sastre Estivill, de Móra la Nova, s'estableix de metge. Aquesta casa la va construir uns anys després. Va exercir fins al 1918. 1936. Enric Baixeras, de Tarragona, comerciant.

  • Carrer de Dalt, 28
  • Carrer de Dalt, 28

    Cap a principis del segle XX, Joan Francesc Sancho Piqué i Maria Juncosa Ferrer van obrir una botiga de queviures i pinsos. 1934 a 1940, Amat Riera Suñé, comerciant. 1936 a 1940, Francesc Sancho Juncosa, comerciant. 1936 a 1942, Josep Maria Barceló Sabaté, botiga de queviures. 1966 a 1968, Antoni Marco Arpal i Anna Bono Moranegra, venda de pa.

  • Carrer de Dalt, 29
  • Carrer de Dalt, 29

    Cap al 1880, Pere Borràs Barceló regentava un cafè anomenat del Perico. Després continuà la seva dona Emília Arduña Cailà, de Reus. A principis del segle XX, Joaquin Nolla Sicart, comerciant i viticultor, va comprar la casa. 1917, Joaquim Nolla Perpiñà, comerciant. Cap al 1920, s'obre la Cooperativa del Cercle Benèfic, la porten Francesc Rojals Samarra i Teresa Perpiñà Espluga. 1933, Enric Nolla Perpiñà, metge particular, després metge del poble fins al 1937. 1955, Miquel Nolla Barceló, metge.

  • Carrer de Dalt, 31
  • Carrer de Dalt, 31

    Aproximadament 1915, mitgers de Josep Montagut Illa que consten anotats a la paret: Joaquim Espluga Perpiñà, Joaquim Sancho Giné, L? Piqué (s'ignora), Francesc Borràs Piqué, Joaquim Sabaté Espluga, Josep Sabaté Giné, Pere Perpiñà Folch, Pere Solé Boronat, Miquel Marco Giné, Viuda de Miró, Filomena Piñol Gomis, Josep Castellví Pedrol, Valentí Folch Gavaldà. A principis del segle XX, Teresa Escoda Bargalló, de Llaberia, s'estableix de modista. 1936. Cèsar Montagut Martí, comerciant. 1940, Elisa Ollé, de Riudecanyes, treballa de minyona.

  • Carrer de Dalt, 32
  • Carrer de Dalt, 32

    Cap al 1880, Josep Piqué Espluga i Teresa Cunillera Gavaldà obren una fonda, coneguda com cal Manel. Que mantindrà oberta el fill, Josep Piqué Cunillera, primer amb Andrea Castellví Nolla i després amb Antonia Martí Castellví. I també continua el seu fill Josep Piqué Martí amb Paula Català Ballester, de Flix. En morir el Josep el 1945, la Paula es fa càrrec de la fonda ella sola. 1940, Francisca Tortejada, de Cartagena, Múrcia, minyona.

    1940 a 1950. Famílies de ferroviaris hostatjades: Manuel Adalfo Fernández, de Granada; Emili Auladell Plademon, de Sant Feliu de Guíxols; Josep Balagué Estrada, de Girona; Delfí Canut, de la Paz, de Barcelona; Alejo de la Cruz Granido, de Granada; Miguel López López, d'Arboleas, Granada; José Otero Crespo, d'Oviedo; Francisco Ramírez Gómez, d'Oria, Almeria; Antonio Riola Carmona i el fill Manuel Riola Ramos, de Granada.

    1960. Josep Piqué Català, comptable.

  • Carrer de Dalt, 36
  • Carrer de Dalt, 36

    Cap a la dècada de 1920, Teresa Piqué Barceló fa de perruquera o pentinadora. Cap al 1915, el cunyat de la Teresa, Enric Sangenís Piqué, s'estableix de paleta.

  • Carrer de Dalt, 38
  • Carrer de Dalt, 38

    Cap al 1880 i fins al 1920, Miquel Benaiges Pellejà i Francesca Farràs Paris, de Barcelona, tenen una botiga de roba. El 1936 i fins al 1946, Ramon Sangüesa Giné, primer també ajudat pel seu pare Santos Sangüesa Expósito, d'Ejea de los Caballeros, Zaragoza, tenen una fusteria. Cap a finals dels cinquanta passats, Gabriel Verdún Gavin, d'Alcubierre, Huesca, ferroviari.

  • Carrer de Dalt, 40
  • Carrer de Dalt, 40

    Cap al 1910 i fins al 1943, Maria Ginesta Giné exerceix de llevadora.

  • Carrer de Dalt, 42
  • Carrer de Dalt, 42

    Des de 1870 i fins al 1886, Joaquim Sabaté Franquet té oberta una farmàcia.

  • Carrer de Dalt, 46
  • Carrer de Dalt, 46

    Cap al 1920, Josep Gavaldà Borràs va obrir un taller de reparació i fabricació de carros. Cap a 1925 i fins al 1934, Joan Roglan Llop, de Batea, picapedrer. 1936. Tomàs Gavaldà Benaiges, picapedrer. 1936 i 1937, Josep Gavaldà Benaiges, carreter.

  • Carrer de Dalt, 50
  • Carrer de Dalt, 50

    Cap al 1860, Tomàs Miró Nogués, de Móra la Nova, s'establí de boter, el 1904, també el fill, Severià Miró Piñol.  A la dècada de 1950, Gonzalo Ventura Lázaro, d'Oliete, Teruel, ferroviari.

  • Carrer de Dalt, 56
  • Carrer de Dalt, 56

    Cap a finals del segle XIX i principis del XX, Marcel·lí Gavaldà Piqué era vinater i comerciant. 1934. Francesc Borràs Escoda, comerciant.

  • Carrer de Dalt, 58
  • Carrer de Dalt, 58

    1884, Joaquim Nolla Sicart i Maria Perpiñà Espluga van obrir una botiga de pinsos. I cap al 1887, Ramon Perpiñà Giné, que havia obtingut la llicenciatura de farmacèutic el 1879, inaugurà la seva farmàcia, que va mantenir oberta fins a la guerra del 36. 1920. Guillem Cunillera Gavaldà, advocat.

  • Carrer de Dalt, 60B
  • Carrer de Dalt, 60B

    1960. Francesc Fernández Pellicer, constructor.

  • Carrer de Dalt, 62
  • Carrer de Dalt, 62

    Des de finals del segle XIX fins a la dècada de 1910, Francesca Bieto Espluga va exercir de llevadora. El 1960 Josep Maria Rofes Folch va obrir una ferreria. 1964, Pere Rofes Folch, fontaneria.

  • Carrer de Dalt, 64
  • Carrer de Dalt, 64

    1950. José Jordán Segura, de Vélez-Rubio, Almeria, ferroviari.

  • Carrer Major, 21B
  • Carrer Major, 21B

    El 1905 Joan Colom Barceló hi traslladà la fusteria que tenia al carrer de la Bassa, 6. Anys més tard, Antoni Barceló Sabaté, que durant uns anys va residir a Tàrrega, es va establir d'ebenista. 1936 i fins a la dècada dels seixanta, Josep Colom Castellví, ebenisteria.

  • Carrer Major, 21C
  • Carrer Major, 21C

    A final del segle XIX, Josep Escoda Benages i Marina Escoda Rofes, de Darmós, van obrir una carnisseria. Quan van marxar al carrer de la Sénia, 5, Joan Colom Barceló va obrir una barberia. 1934, Genoveva Barceló Escoda, de Tàrrega, modista.

  • Carrer de Reus, 25
  • Carrer de Reus, 25

    1940, Josep Sangenís Sangenís, sereno i enterrador.

  • Carrer de la Sénia, 05A
  • Carrer de la Sénia, 05A

    Cap al 1925, Joan Vallès Barceló, de Capçanes, ferroviari.

  • Carrer de Dalt, 10A
  • Carrer de Dalt, 10A

    Cap a la dècada de 1890, Joan Turú Palau, del Vendrell, munta un taller de baster i la seva dona Teresa Piqué Piqué obre una botiga de queviures. Amb el pare també hi treballaran més endavant els fills Emili i Josep Maria Turú Piqué, aquest continuarà l'ofici fins a la dècada dels setanta. Abans de la guerra també hi ha una merceria i el fill Hermenegid Turú Piqué és impressor.

  • Carrer del Doctor Sastre Piqué, 12A
  • Carrer del Doctor Sastre Piqué, 12A

    Cap al 1940, Adolf Piqué Margalef, mecànic.

  • Plaça de les Arenes, 03B
  • Plaça de les Arenes, 03B

    Des de finals del segle XIX i principis del XX Antoni Cunillera Peirí, vinater. Després continuarà el seu gendre Josep Sancho Piqué.

  • Carrer del Mestre Arnau, 13
  • Carrer del Mestre Arnau, 13

    Cap al 1915, Francisco Raposo González, de Valverde del Fresno, Cáceres, mestre. Cap a 1945, Maria Teresa Raposo Piqué, mestra.

  • Carrer del Mestre Sanz, 13A
  • Carrer del Mestre Sanz, 13A

    A finals del segle XIX, Baptista Perpiñà Giner, vinater

  • Carrer de Dalt, 68
  • Carrer de Dalt, 68

    Cap al 1880, Teresa Benaiges Pellejà exercia de llevadora. 1894 i fins principis de segle, Lluís Vellet Perpiñà i el seu fill Miquel Vellet Barceló, són pastors.

  • Carrer de Dalt, 70
  • Carrer de Dalt, 70

    1917. Joan Font Espluga, comerciant.

  • Carrer de Dalt, 72
  • Carrer de Dalt, 72

    A principis de 1900 Josep Descarrega Bassa, de Vilafranca del Penedès, es va establir de boter, tot i que primer va estar uns anys al carrer del Canà, 15. El 1933 va vendre la casa a Francesc Fornós Pallarès, de Benissanet que també era boter que va mantenir el negoci fins cap al 1946.

  • Carrer de Dalt, 74. Sindicat de Dalt
  • Carrer de Dalt, 74. Sindicat de Dalt

    1919. Primer cellerer del Sindicat Agrícola, Francesc Piqué Castelló. 1962, Cooperativa Agrícola del Baix Priorat, producció de vi, oli, venda de cereals, fertilitzants, etc.

  • Carrer de Dalt, 80. Convent
  • Carrer de Dalt, 80. Convent

    1610, Onofre Salt, de València, prior i fundador. 1703, Lluís Pedret, de Marçà, prior. 1757, Tomàs Benaiges, frare. 1774, Marçal Busquets, prior, Oleguer Ferré, Josep Puig, Agustí Arbó, Josep Vidiella, Aleix Munter, Vicent Borràs i Ugucio Rates, frares.  1801, Francesc Descarrega Vallovà, de Móra d'Ebre, frare. 1810 Francesc Sentís Bru, de Falset, frare. 1817, Joan Baptista Piñol, prior. 1818, Josep Piquer, prior, Agustí Pallo, Alexos Monté, Lluís Pedret, Jeroni Rius, Pelegrí Llaberia, Antoni Miarnau, Bernat Vall, frares. 1823, Magí Comas, prior. 1832, Felip Cunillera Giné, de Marçà, Agustí Bru, de Móra d'Ebre, frares.

    A principis de 1900, Josep Maria Gavaldà Font i Joaquima Piqué Sancho, magatzem de la seva botiga al carrer de Dalt, 25. Cap a 1941, Pere Barceló Martí hi fabrica adobs.

  • Carrer de la Bassa, 01
  • Carrer de la Bassa, 01

    Darrer terç del segle XIX, Joan Piqué Vall, vinater. Cap a 1930, Josep Benet Ferré, el gendre, és comerciant de fruita seca, vi, i transportista. A la dècada de 1940, continua també el fill, Joan Maria Benet Píqué. Cap al 1945 els Benet tenen ramat i la família d'Alfred Casòliva Cabré, pastor del Molar, en té cura. 1960, Obdulia Mensalva Moreno, de Sástago, Zaragoza, hi treballa de minyona.

  • Carrer de la Bassa, 02
  • Carrer de la Bassa, 02

    Cap a 1850, Pau Barceló Folch exerceix de paleta. Després cap a 1875, segueix l'ofici el seu fill Josep Barceló Cunillera.

  • Carrer de la Bassa, 06
  • Carrer de la Bassa, 06

    Cap a finals del segle XIX, Joan Colom Barceló té aquí la seva fusteria.

  • Carrer de la Bassa, 09
  • Carrer de la Bassa, 09

    Cap al 1860, Josep Castellví Barceló té aquí la seva fusteria. 1955 a 1960. Josep Maria Barceló Esteve, xòfer.

  • Carrer de la Bassa, 10
  • Carrer de la Bassa, 10

    Del 1942 al 1961, Emili Ribot Mullerat, de Nonasp, exerceix de metge. Cap al 1952 la família es va traslladar a aquesta casa, abans vivien al carrer Major, 32.

  • Carrer de la Bassa, 11
  • Carrer de la Bassa, 11

    Cap al 1870, Domènec Marco Espluga treballava de transportista amb carro.

  • Carrer de la Bassa, 19
  • Carrer de la Bassa, 19

    Cap al 1850, Francesc Marco Pellejà feia de Pastor, el seu gendre és Ramon Ginesta Maní que va fer de sereno des de 1887 a 1913. 1950 a 1955. Fausto Yelo Sánchez, d'Abarán, Múrcia, picapedrer.

  • Carrer de la Bassa, 21
  • Carrer de la Bassa, 21

    1960 Antoni Piqué Sangenís, comptable.

  • Carrer de la Palla, 05
  • Carrer de la Palla, 05

    Cap al 1880, Josep Maria Barceló Sabaté exerceix de paleta. Cap al 1900, la seva dona Genoveva Juncosa Cunillera s'estableix de modista, també la seva filla Remei Barceló Juncosa. 1925. Enric Barceló Juncosa, paleta. 1930 a 1960, Ramon Vendrell Benaiges, comerciant i el 1951 va ser nomenat jutge de pau, càrrec que va ocupar fins al 1956.

  • Carrer de la Palla, 06
  • Carrer de la Palla, 06

    A la dècada dels passats 50, Francisco Torres Bernuz, de Villaroya de los Pinares, Teruel, exerceix de xollador.

  • Carrer de la Palla, 07
  • Carrer de la Palla, 07

    1960. José Martínez Ruíz, de Javalí Nuevo, Múrcia, ferroviari.

  • Carrer de la Palla, 08
  • Carrer de la Palla, 08

    Després de la guerra, Dolors Benavent Sangenís, va obrir una peixateria. 1946, el seu home, Joan Altadill Serrano, picapedrer.

  • Carrer de la Palla, 12
  • Carrer de la Palla, 12

    1960. Eduard Perpiñà Vidiella, capatàs de carreteres.

  • Carrer de la Sénia, 02
  • Carrer de la Sénia, 02

    Cap al 1920, Concepció Barceló Sancho va obrir una botiga de queviures. 1934 a 1937, Rafel Quintana Barceló, mecànic. En morir la Ció el 36, el Rafel i la Paquita Cunillera Perpiñà, van reobrir la botiga fins a la dècada dels setanta.

  • Carrer de la Sénia, 03
  • Carrer de la Sénia, 03

    Cap al 1930, Amadeu Miralves Penella, d'Ascó, ferroviari.

  • Carrer de la Sénia, 05
  • Carrer de la Sénia, 05

    Cap a la dècada de 1920, Josep Escoda Benages i Marina Escoda Rofes, de Darmós, van obrir una carnisseria i cap al 1945 també venien llet. Cap al 1955, la filla Dolors Escoda Escoda continua el negoci i després el fill Josep Escoda Escoda i la seva dona Isabel Sabaté Pellejà. El Josep tenia l'escorxador al carreró.

  • Carrer de la Sénia, 06
  • Carrer de la Sénia, 06

    Cap al 1890, Calixt Perpiñà Piqué va obrir un cafè, també era viticultor. Cap al 1910, el seu fill, Josep Maria Perpiñà Juncosa, va muntar un negoci de venda de palla i alfals i de 1912 a 1936, comerciant.

  • Carrer de la Sénia, 09
  • Carrer de la Sénia, 09

    Cap a principis de 1900, Cinta Martí Guiu va obrir una botiga de queviures. El seu home, Ramon Piqué Pedrol va ser militar amb el grau de tinent.

  • Carrer de la Sénia, 10
  • Carrer de la Sénia, 10

    Cap al 1860, Miquel Pellejà Piqué treballa de paleta. Els seus fills Joan, que es va quedar en aquesta casa, i Miquel Pellejà Piqué també van ser paletes.

  • Carrer de la Sénia, 11
  • Carrer de la Sénia, 11

    1950 a 1955. Pere Barceló Piñol, picapedrer.

  • Carrer de la Sénia, 12
  • Carrer de la Sénia, 12

    Cap a finals del segle XIX i fins al 1937, Josep Ginesta Sangenís es va establir de sabater. 1954, Vicent Tomàs Tatay, de València, constructor.

  • Carrer de la Sénia, 16
  • Carrer de la Sénia, 16

    Cap a 1890 i principis del segle XX, Carles Escoda Rofes i Rosa Boqué Llorens, de Colldejou tenien una carnisseria i eren ramaders.

  • Carrer de la Sénia, 17
  • Carrer de la Sénia, 17

    Cap a finals del segle XIX, Anton Cunillera Gavaldà va obrir un molí doli, i es va dedicar al comerç del vi.

  • Carrer de Móra, 01A
  • Carrer de Móra, 01A

    1960. Antoni Sánchez Costán, cambrer.

  • Carrer de Móra, 02
  • Carrer de Móra, 02

    1936, Josefa Costán Bondia, de Casp, Zaragoza, treballa de cuinera.

  • Carrer de Móra, 04
  • Carrer de Móra, 04

    Cap a finals del segle XIX Joan Borràs Barceló va instal·lar un molí d'oli. També era viticultor. La seva dona Josepa Castellnou Pellejà, de Capçanes i el fill Ramon van continuar els negocis. Més tard l'hereu Joan Borràs Castellnou. Abans de 1936, Robustiana Sánchez Martínez, de Chirivel, Almeria, fa de minyona i el seu germà Ramon, apodat Rico, treballa de xòfer.  Passada la guerra continua funcionant el molí. Joan Grau Peirí, de Reus, casat amb Victòria Borràs, des del 1956 i fins al 1960 va ocupar el càrrec de jutge de pau.

  • Carrer de Móra, 08
  • Carrer de Móra, 08

    1960. Maria Rosa Bartolomé Pellejà, mestra.

  • Carrer de Móra, 11A
  • Carrer de Móra, 11A

    Durant la passada guerra del 1936-39, Ernesto Ruiz Riera, de Mendoza, Argentina, fotogravador.

  • Carrer de Móra, 14
  • Carrer de Móra, 14

    1945 a 1950. Babil Muruzábal Garcia, d'Oricáin, Ezcabarte, Navarra, ferrovari. 1950 i 1951. Enrique López, López, d'Abarán, Múrcia, picapedrer. 1955. Raimon Mestre Bonaventura, picapedrer.

  • Carrer de Móra, 18
  • Carrer de Móra, 18

    Joaquim Sangenís Mañé a finals del segle XIX és pastor. Cap al 1904, també ho és el seu fill, Josep Sangenís Llaberia, i més tard, cap a la dècada de 1930, ho és el net Joaquim Sangenís Pellejà, que també ven llet i fa d'escorxador i el 1951 també hi comença a treballar el besnet, Josep Maria Sangenís Mestre, però per poc temps.

  • Carrer de Móra, 22
  • Carrer de Móra, 22

    Al darrer terç del segle XIX Miquel Barcelo Piqué era vinater.

  • Carrer de Móra, 28
  • Carrer de Móra, 28

    1925 a 1960. Alfons Sabaté Sancho, de la Torrer de Fontaubella, ferroviari

  • Carrer de Móra, 30
  • Carrer de Móra, 30

    1950 a 1955, Benjamí Filella Filella, de la Palma d'Ebre, ferroviari.

  • Carrer de Reus, 01
  • Carrer de Reus, 01

    El 1855 Ramon Gavaldà Solé era viticultor. També ell o més tard els fills van obrir una botiga de queviures i taverna. Cap a finals de segle també es van dedicar al comerç de gra. Des del 1923 al 1927 va viure el segon pis la família del metge Manuel Nougués Mas, de Zaragoza. 1934, Joaquim Ortega Frias, de Premià de Mar, ferroviari.

  • Carrer de Reus, 03
  • Carrer de Reus, 03

    Cap a principis del segle XX, Teresa Abella Franch, de Poboleda, tenia una màquina de fer mitges. 1936 a 1940, Raimon Juncosa Abella, ferroviari. 1955 Miquel Piqué Juncosa, comptable.

  • Carrer de Reus, 04
  • Carrer de Reus, 04

    1935, Joan Franquet Barceló, mecànic.

  • Carrer de Reus, 07
  • Carrer de Reus, 07

    1950 a 1955, Josep Bargalló Abadia, de Darmós, xòfer.

  • Carrer de Reus, 11
  • Carrer de Reus, 11

    Cap al 1850, Ferran Piqué Escoda va obrir un forn de pa, cap a finals de segle continuà el seu fill Ferran Giné Barceló. Amb ells, entre 1904 i 1907 hi treballava Ramon Ginesta Marco. Més tard els nets Ferran i Jaume Giné Solé. Passada la guerra i amb el forn tancat, Josep Castelló Pellisé i Emilia Zamora Gonzálvez, de Félix, Almeria, van obrir una pastisseria. 1950 a 1955, Bernabé Giménez Sánchez i el fill Angel Guináez Alcalde, de Lanteira, Granada, eren pastors.

  • Carrer de Reus, 12
  • Carrer de Reus, 12

    Cap al 1860, Francesc Sancho Prous va obrir un forn de pa. Va morir jove i el negoci el van continuar els seus fills Julià i Casimir Sancho Piqué fins cap al 1894, després van traslladar el negoci al carrer de Dalt, 9. 1941 a 1945, Amat Riera Suñé, agent comercial. 1950, Encarnación Vallecillo, de Jérez del Marquesado, Granada, treballa de minyona.

  • Carrer de Reus, 16
  • Carrer de Reus, 16

    1960, Fernando Fernàndez Marín, d'Hellín, Albacete, ferroviari. 1960, Juan Ramírez Liñán, d'Alcalá la Real, Jaén, ferroviari.

  • Carrer de Reus, 18
  • Carrer de Reus, 18

    El 1828, Francesc Barceló Espluga, tractant de bestiar i el seu fill Josep Barceló Folch demanen permís per a obrir un hostal. El 1918, en una habitació d'aquesta casa feia classe el mestre Anicet Villar Villar, de Cercs, contractat pel Cercle Benèfic. 1930, Joan Piqué Ginesta, picapedrer.

  • Carrer de Reus, 19
  • Carrer de Reus, 19

    1917, Albert Vendrell Freixedas, de la Granadella, comerciant. 1960. Eduard Martí Franquet, comptable.

  • Carrer de Reus, 21
  • Carrer de Reus, 21

    Cap al 1880, Rafel Barceló Borràs feia de boter en aquesta casa. A principis del segle passat, la seva dona Emília Sancho Vallès va obrir una botiga de pesca salada. 1936 a 1960, Francesc Barceló Escoda, de Capçanes, ferroviari.

  • Carrer de Reus, 22
  • Carrer de Reus, 22

    1950 a 1960, José Garzón Hernández, picapedrer.

  • Carrer de Reus, 27
  • Carrer de Reus, 27

    1934 a 1937, Enric Fornós Rofes, electricista.

  • Carrer de Reus, 28
  • Carrer de Reus, 28

    Cap al 1880, Francesc Queixalós Estalella, de Tivissa, es va establir de pastor. El seu fill Francesc Queixalós Samarra va continuar l'ofici. En morir el 1928, la seva dona Cinta Fucho Mañé, de Benissanet i el fill gran Josep Maria Queixalós Fucho van obrir una lleteria. El 1932, un altre fill, Rafel, s'establí de pintor. I el 1934 fins al 1940 1937, l'altre germà Robert Queixalós Fucho, exerceix de fuster.

  • Carrer de Ricard Piqué, 01
  • Carrer de Ricard Piqué, 01

    1930 a 1955, Josep Espasa Martí, de la Riera de Gaià, ferroviari.

  • Carrer de Ricard Piqué, 03
  • Carrer de Ricard Piqué, 03

    Cap a principis del segle passat, Pere Giné Barceló s'establí de sabater. El 1965 Joana Perpiñà Vila va obrir una peixateria, el seu home, Serafí Anguera Torné feia de repartidor del peix.

  • Carrer de Ricard Piqué, 04
  • Carrer de Ricard Piqué, 04

    1912 a 1917, Josep Vergés Bordera, carter. 1934, la seva filla, Joana Vergés Benaiges, comerciant. 1934 a 1960 Pere Mir Prat, de Torroella de Montgrí, ferroviari.

  • Carrer de Ricard Piqué, 07
  • Carrer de Ricard Piqué, 07

    Cap al 1885, Marcial Madrazo Reinosa, de Logroño, guàrdia civil. 1919, Román Corral Graciá, de la Puebla de Alfinden, Zaragoza, ferroviari. 1955 a 1957, Ramon Vaqué Folch i el seu fill Ramon Vaqué Riba, comerciants.

  • Carrer de Ricard Piqué, 09
  • Carrer de Ricard Piqué, 09

    Cap al 1920, Facund Marco Borràs es dedicava a vendre palla i alfals. 1950, Simeón Pellicena Guellart, de la Puebla de Hijar, Teruel, ferroviari.

  • Carrer de Ricard Piqué, 11
  • Carrer de Ricard Piqué, 11

    1940 a 1950, Agustí Busquets Iglesias, de Barcelona, ferroviari. 1958 a 1962, Salvador Rion Barceló, drapaire. 1959-60, la seva dona, Anna Maria Safont Olivé, d'Esplugues de Llobregat, peixateria.

  • Carrer de Ricard Piqué, 15
  • Carrer de Ricard Piqué, 15

    Cap als anys vint passats, Victorí Pena Giné, ferroviari.

  • Carrer de Ricard Piqué, 17
  • Carrer de Ricard Piqué, 17

    1930, Joan Pellejà Bru, de Vilalba dels Arcs, picapedrer.

  • Carrer de Ricard Piqué, 19
  • Carrer de Ricard Piqué, 19

    A finals del segle XIX, Baptista Borràs Franquet hi tenia una fusteria. El 1959, s'hi va instal·lar, també de fuster, Josep Ferré Quintana, de Capçanes, després es va traslladar al carrer del Mestre Sanz, 18.

  • Carrer de Sant Josep, 01
  • Carrer de Sant Josep, 01

    El 1896, Josep Sancho Piqué, artista, pintor, fa a Barcelona la seva primera exposició. 1940, Lluïsa Usach, de Móra la Nova, hi treballa de minyona.

  • Carrer de Sant Josep, 03
  • Carrer de Sant Josep, 03

    A finals del segle XIX i principis del XX hi havia Joan Barceló Borràs, vinater. El seu fill Anton Barceló Borràs és nomenat jutge de pau després de la guerra, càrrec que va ocupar fins al 1941.

  • Carrer de Sant Josep, 07
  • Carrer de Sant Josep, 07

    En aquesta casa es feia la destil·lació de l'Aiguardent, l'anomenaven l'Olla. L'altra olla era al carrer de Móra.

  • Carrer de Sant Josep, 08
  • Carrer de Sant Josep, 08

    Cap a la dècada de 1940, Carme Piqué Sangenís va obrir una peixateria.

  • Carrer de Sant Josep, 10B
  • Carrer de Sant Josep, 10B

    1894, Joan Pellejà Piqué, sastre. El 1954 Josep Maria Perpiñà Sabaté, cellerer del Sindicat deixà el càrrec i el va substituir el seu fill Josep Perpiñà Vila.

  • Carrer de Sant Josep, 18
  • Carrer de Sant Josep, 18

    Cap al 1880, Jaume Benages Pujades i Antònia Barceló Sancho van obrir una botiga de queviures i pesca salada que es va mantenir fins passat el segle. Cap a la dècada de 1940, Trinitat Escrivà Llorens, de Pratdip, s'establí de pantalonera.

  • Carrer del Canà, 05
  • Carrer del Canà, 05

    Cap a finals dels passats 60, Ramon Ginesta Giné s'establí de paleta.

  • Carrer del Canà, 07
  • Carrer del Canà, 07

    Cap al 1905, Josep Jané Voltas, d´Olesa de Montserrat, mestre. 1930, el fill Josep Maria Jané Perpinyà, mestre. 1936, l'altre fill, Joan Jané Perpiñà, comerciant. I cap al 1940, el seu nebot Josep Maria Rom Perpiñà, administratiu.

  • Carrer del Canà, 09
  • Carrer del Canà, 09

    Cap al 1904 Emili Cugat Gavaldà va obrir una ferreteria. Primer va començar al carrer Major i el 1925 es va establir en aquesta casa fins a finals de la dècada dels passats 50. Del 1941 al 1947 l'Emili va ser jutge de pau. 1937, Rafel Queixalós Fucho, pintor. 1960, també els seus fills Francesc i Ramon Queixalós Cugat.

  • Carrer del Canà, 15
  • Carrer del Canà, 15

    A mitjan dècada de 1950, Hilari Sales Sales, de Catí, Castelló de la Plana, feia de pastor i venia llet. Abans havien estat al carrer de Reus, 4.

  • Carrer del Canà, 19
  • Carrer del Canà, 19

    A finals del segle XIX i principis del XX Francesc Escoda Rofes era ramader i aquí hi tenia el corral.

  • Carrer del Doctor Sastre Piqué, 01
  • Carrer del Doctor Sastre Piqué, 01

    Cap al 1930 Andreu Ginesta Martí s'establí de paleta. Primer al carrer de Ricard Piqué, 1.

  • Carrer del Doctor Sastre Piqué, 05
  • Carrer del Doctor Sastre Piqué, 05

    A finals del segle XIX, Gabriel Borràs Giné, paleta.

  • Carrer del Doctor Sastre Piqué, 06
  • Carrer del Doctor Sastre Piqué, 06

    1962 a 1970, Serafí Anguera Torné, transport amb motocarro i furgoneta.

  • Carrer del Doctor Sastre Piqué, 08
  • Carrer del Doctor Sastre Piqué, 08

    Cap al 1910, Bartomeu Crusat Aragonès, de l'Argentera és ferroviari.

  • Carrer del Doctor Sastre Piqué, 09
  • Carrer del Doctor Sastre Piqué, 09

    1950 i 1951, Josep Domènech Sancho, de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, ferroviari.

  • Carrer del Doctor Sastre Piqué, 11
  • Carrer del Doctor Sastre Piqué, 11

    1936 a 1960, Aderito Castelló Pellisé, pastor i venda de llet.

  • Carrer del Doctor Sastre Piqué, 13
  • Carrer del Doctor Sastre Piqué, 13

    El 1906 van ordenar clausurar l'escola privada que hi havia en aquesta casa. La mestra, era Daria Perpiñà Blanch, de cal Mas Gran. Després de la guerra, Ramona Pellisé Aguiló, s'establí de modista.

  • Carrer del Doctor Sastre Piqué, 14
  • Carrer del Doctor Sastre Piqué, 14

    1960, Marce·lí Giné Folch, escultor.

  • Carrer del Doctor Sastre Piqué, 15
  • Carrer del Doctor Sastre Piqué, 15

    Cap al 1944, Camil Barceló Piñol treballava de picapedrer.

  • Carrer del Doctor Sastre Piqué, 22A. Mas d'en Musiques
  • Carrer del Doctor Sastre Piqué, 22A. Mas d'en Musiques

    Des de finals del segle XIX i fins passat el 1920, Felicitat Barceló Piqué, actriu. 1925 a 1936, Pere Barceló Piqué, poeta (era cec). 1934 a 1937, Josep Rodríguez Barceló, xòfer i mecànic. 1936 a 1940, Joan Carreté Domènech, ferroviari, després picapedrer i més tard guarda terme.

  • Carrer del Mestre Arnau, 04
  • Carrer del Mestre Arnau, 04

    Cap a principis del segle XX, Josep Maria Pellejà Giné, barber.

  • Carrer del Mestre Arnau, 04B
  • Carrer del Mestre Arnau, 04B

    1917, Eduard Pellejà Benages, constructor. 1952, Eduard Pellejà Oliveras s'establí d'electricista.

  • Carrer del Mestre Arnau, 05
  • Carrer del Mestre Arnau, 05

    Cap a principis del XX, Miquel Pellejà Piqué es va establir de paleta. 1953, Joaquím Pellejà Giné, moli de llegums i pinso. 1960-61. Lluís Vallès Rion, taller d'òptica.

  • Carrer del Mestre Arnau, 06
  • Carrer del Mestre Arnau, 06

    El 1952 Eduard Pellejà Oliveras es va establir de lampista i electricista.

  • Carrer del Mestre Arnau, 10
  • Carrer del Mestre Arnau, 10

    1904, Ambrosi Nolla Giné, guarda.

  • Carrer del Mestre Arnau, 12
  • Carrer del Mestre Arnau, 12

    A principis del segle XX Bonaventura Piqué Giné va obrir un estanc. Després, el 1919, van continuar el negoci el seu nebot Joan Piqué Escoda i Júlia Marco Font, venent també begudes i llaminadures. El 1950 Pere Gavaldà Piqué treballava de picapedrer i cap a finals dels seixanta s'establí d'electricista i lampista.

  • Carrer del Mestre Arnau, 14
  • Carrer del Mestre Arnau, 14

    1925, Pere Castelló Ginesta, ferroviari.

  • Carrer del Mestre Arnau, 15
  • Carrer del Mestre Arnau, 15

    Cap a finals del segle XIX Jaume Piqué Marco va muntar una petita fàbrica de gasoses i sifons i al pis de dalt va obrir un cafè.

  • Carrer del Mestre Arnau, 19
  • Carrer del Mestre Arnau, 19

    El 1948 Josep Piqué Piqué va obrir una farmàcia. La seva dona Josefina Monteverde Vallespinosa, de Reus, farmacèutica.

  • Carrer del Mestre Arnau, 23
  • Carrer del Mestre Arnau, 23

    Cal a finals del XIX Josep Font Gavaldà tenia oberta una taverna. El 1928 quan Maria Rosa Ginesta Marco va deixar de vendre peix a la pedra del peix situada a la plaça, la seva neboda Joaquima Ginesta Piñol va continuar l'ofici i més tard es va casar amb el fill del Josep Font i va obrir una peixateria en aquesta casa. 1936, Xavier Font Ginesta, ferrer.

  • Carrer del Mestre Arnau, 29
  • Carrer del Mestre Arnau, 29

    Cap al 1880 Josep Sabaté Espluga i Rosa Trech Barceló tenien obert un forn de pa. La seva filla Rosa Sabaté Trech i Antoni Perpiñà Sancho van continuar el negoci i més tard el net Fabià Perpiñà Sabaté i Emília Piqué Borràs. 1937. Gabriel Perpiñà Sabaté, comptable.

  • Carrer del Mestre Arnau, 35
  • Carrer del Mestre Arnau, 35

    Casa de cal Manel, probablement feia també les funcions de fonda cap a finals del segle XIX. Cap al 1920 Joan Pellejà Barceló es va dedicar al comerç de la fruita seca i als baixos d'aquesta casa hi tenia el magatzem. 1920 a 1956, Joan Rofes Aragonès, de la Torre de Fontaubella, ferroviari. 1925 a 1934, Joan Vallès Barceló, de Capçanes, ferroviari. 1937 a 1950, Josep Verdún Tomàs, ferroviari.

  • Carrer del Mestre Sanz, 03
  • Carrer del Mestre Sanz, 03

    1934 a 1937 i 1945 i 1946, Joan Muntané Carim, de Vinebre, picapedrer.

  • Carrer del Mestre Sanz, 04
  • Carrer del Mestre Sanz, 04

    Fins a principis del 1900, Lluís Marco Giné tenia oberta una fusteria. Uns anys més tard, el seu nebot Josep Marco Giné i Teresa Rion Serres van obrir una perruqueria. El Josep, a més a més, cap al 1920 i fins passada la guerra exerceix de guarda municipal. Cap al 1960, la Maria Amorós Marco va viure en aquesta casa i va establir-se com a perruquera. Anys més tard van anar a viure al carrer de Dalt 19.

  • Carrer del Mestre Sanz, 05
  • Carrer del Mestre Sanz, 05

    1936 a 1940, Joaquim Espluga Muntané, mecànic. Després Teresa Espluga Muntané es va establir de modista.

  • Carrer del Mestre Sanz, 06
  • Carrer del Mestre Sanz, 06

    A finals del segle XIX Josep Borràs Franquet es dedicava al comerç del gra.

  • Carrer del Mestre Sanz, 07
  • Carrer del Mestre Sanz, 07

    Cap a principis del segle XX i fins als anys cinquanta passats, Francesc Rojals Samarra, sabater.

  • Carrer del Mestre Sanz, 08
  • Carrer del Mestre Sanz, 08

    Cap a principis del segle XX Josep Pellejà Piqué i Dolors Barceló Marco tenien una botiga de pesca salada. Més tard el seu fill Joan Pellejà Barceló es va dedicar al comerç de la fruita seca. El seu net, Joan Pellejà Benages, cap al 1920 i fins a la dècada dels cinquanta, comerciant. 1936 i 1937, el fill del Joan, Ezequiel Pellejà Piqué és xòfer.

  • Carrer del Mestre Sanz, 10
  • Carrer del Mestre Sanz, 10

    Tot i que primer van estar uns anys a cal Fernandet, cap al 1890, aqui va viure la família dels mestres Josepa Dalmau Maseras, de Mont-roig del Camp i Domingo Sanz Ibáñez, de Mont-roig de Tastavins, Teruel.

  • Carrer del Mestre Sanz, 18
  • Carrer del Mestre Sanz, 18

    El 1963, Josep Ferré Quintana, de Capçanes, va traslladar la fusteria que havia obert al carrer de Ricard Piqué, 19.

  • Carrer del Mestre Sanz, 20
  • Carrer del Mestre Sanz, 20

    A finals del segle XIX, Baptista Borràs Franquet es dedica el comerç del vi i del gra. El 1947, el seu net Baptista Borràs Castellnou és nomenat jutge de pau, ho serà fins al 1951.

  • Carrer del Pintor Sancho, 03
  • Carrer del Pintor Sancho, 03

    1945 i 1946, Estanislau Martí Ramon, ferroviari.

  • Carrer del Pintor Sancho, 04
  • Carrer del Pintor Sancho, 04

    1945 a 1955, Jesús Martínez Marco, de Valdorba, Navarra, ferroviari.

  • Carrer del Pintor Sancho, 05
  • Carrer del Pintor Sancho, 05

    Cap al 1920, Pelegrí Riera Munté va muntar una fàbrica sabor, la marca era "Cheap Soup". Aquí hi va haver, uns anys abans de la guerra, la seu del Sindicat Vinícola. El 1952 l'Ajuntament va obrir l'escola de pàrvuls, la primera mestra va ser Josepa Ribera Garcia (?), després Maria Teresa Cisa Goma-Camps, Marina Rived Noguerón i Joana Boronat Boada.

  • Carrer del Pintor Sancho, 06
  • Carrer del Pintor Sancho, 06

    1894 Joan Gordó Barceló, paleta. 1955, Maria Mercadé Pontí, mestra.

  • Carrer del Pintor Sancho, 07
  • Carrer del Pintor Sancho, 07

    Cap a la dècada de 1920, Carolina Sancho Pellejà s'establí de perruquera, o pentinadora. Anava per les cases a pentinar. 1925 a 1950 Manuel Miralves Gombau, d'Almunia de San Juan, Huesca, ferroviari. 1950 a 1955, Victoriano Malo Chanal, ferroviari.

  • Carrer del Pintor Sancho, 08
  • Carrer del Pintor Sancho, 08

    1946 a 1955, Joaquin Sanz Solán, de Chiprana, Zaragoza, ferroviari.

  • Carrer del Pintor Sancho, 09
  • Carrer del Pintor Sancho, 09

    1950 a 1960. Manuel Gabán Llorente, de Pozuelo de Alarcón, Madrid, ferroviari.

  • Carrer del Pintor Sancho, 10
  • Carrer del Pintor Sancho, 10

    1939, Josef Valusck Gatesbi, de Txecoslovàquia, mecànic.

  • Carrer del Pintor Sancho, 19
  • Carrer del Pintor Sancho, 19

    1936 i 1937, Salvador Barceló Giné, mestre.

  • Carrer del Pintor Sancho, 21
  • Carrer del Pintor Sancho, 21

    1940, Emili Domènech Barceló, ferroviari.

  • Carrer del Pintor Sancho, 25
  • Carrer del Pintor Sancho, 25

    1925, Joan Borràs Giné, comerciant. El 1929 i fins a la dècada dels cinquanta, Francesc Sancho Pellejà feia encàrrecs entre Reus i Marçà.

  • Carrer Major, 01
  • Carrer Major, 01

    Cap al 1880, Francesc Escoda Rofes i la seva dona Carme Salsench Rofes, de Colldejou, van obrir una carnisseria. També tenien ramat. Van continuar el negoci la seva filla Marina Escoda Salsench i Josep Borràs Cabré. 1941 a 1943, Josep Maria Escoda Salsench, comerciant. El 1942 a 1966, Rosario Andreu Rico i Jaume Marco Escrivà, carnisseria.

  • Carrer de Dalt, 03
  • Carrer de Dalt, 03

    Cap a la dècada de 1910, Maria Escrivà Pujol, de Portbou, va obrir una botiga de queviures. La seva filla Maria Piqué Escrivà, a la dècada dels trenta va continuar el negoci fins al 1961. El 1962, Maria Olga Anguera Torné va obrir una nova tenda de queviures fins als vuitanta passats. En un pis d'aquesta casa els anys 50 i 51 hi havia la família d'Agustin Pallás Tobreñas, de Caspe, Zaragoza, ferroviari.

  • Carrer Major, 05
  • Carrer Major, 05

    Cap al 1880, Carles Creixenti Llaberia, de Móra d'Ebre treballava de llauner i tenia botiga. En morir, la seva dona Soledad Barceló se'n va fer càrrec uns anys.

  • Carrer Major, 07
  • Carrer Major, 07

    Cap al 1890, Jacint Amorós Ardèvol, de Móra la Nova, va obrir una fusteria. Cap als trenta passats el seu fill Enric Amorós Pellejà va continuar l'ofici, fins al 1956.

  • Carrer Major, 08A
  • Carrer Major, 08A

    1912 a 1917. Climent Escrivà Pedret, de Móra la Nova, ferroviari.

  • Carrer Major, 09
  • Carrer Major, 09

    Cap al 1880, Ramon Piñol Negrié, de Móra la Nova i la seva dona Carme Marco Pedrol tenien una carnisseria i també un ramat, a més el Ramon feia de carreter. 1917, Zenón Juncosa Pubill, de Batea, feia també de carreter. 1920, i el seu germà Frederic és ferroviari. 1936 i 1937, Pere Barceló Martí, queviures, després marxa cap a Reus. 1938 a 1940, Maria Giné Martí, queviures. Més tard Martina Martí Benet va obrir una botiga també de queviures anomenada Botiga Nova.

  • Carrer Major, 10
  • Carrer Major, 10

    A finals del segle XIX i fins a la dècada dels trenta passats, Joan Riba Ferré, de Pratdip, sabater. 1960, Francesc Vinadé Guirao, d'Oriola, Alacant, ferroviari.

  • Carrer Major, 11
  • Carrer Major, 11

    Cap al 1860, Joan Cugat va obrir una ferreria. Després, el seu fill Tomàs Cugat Gavaldà va continuar l'ofici fins a la dècada dels quaranta passats.

  • Carrer Major, 12
  • Carrer Major, 12

    Cap al 1880, Pere Pujades Piqué era comerciant de gra. 1925 i fins a finals dels quaranta, el seu fill Pere Pujades Ferrater, empleat de l'Ajuntament, recaptador d'impostos.

  • Carrer Major, 13
  • Carrer Major, 13

    1920, Josep Folch Gavaldà, consta com a pescador de barca (tenia família a Cambrils), i el 1925 és ferroviari. 1936 a 1951, Engràcia Folch Sangenís i Josep Vilanova Aduà, d'Alp, comerciants de vi.

  • Carrer Major, 14
  • Carrer Major, 14

    A principis dels seixanta Rosario Riera Suñé va obrir una carnisseria. Després, per poc temps, s'hi van posar Anna Safont Olivé, d'Esplugues de Llobregat. Cap al 1971 va continuar fent de carnissera Mercè Vidiella Aguiló, de Falset.

  • Carrer Major, 18
  • Carrer Major, 18

    1912 a 1925, Ramon Gavaldà Font, comerciant. 1936 a 1946, Julià Aragonès Cabré, ferroviari. 1960, Josep Aubalat Jovení, d'Alfara de Carles, ramader.

  • Carrer Major, 19
  • Carrer Major, 19

    1940 a 1947, Martí Gudí Benet i Maria Martí Mateu tenen una botiga de queviures.

  • Carrer Major, 20
  • Carrer Major, 20

    1912 a 1917, Antoni Muntané Vallès, comerciant. 1944, Josep Maria Solé Jepté, el gendre, mestre dels nois.

  • Carrer Major, 22
  • Carrer Major, 22

    Cap a la dècada de 1880 Miquel Barceló Marco és vinater. En morir, la seva dona Rosa Pujades Piqué i els fills continuen el negoci. De 1898 a 1899, el fill Miquel Barceló Pujades s'estableix d'advocat. Cap al 1918 la mestra Benvinguda Sangenís Folch dona classe en un pis d'aquesta casa. 1925, als baixos, Joaquim Giné Sabaté i el seu fill Ramon Giné Folch van obrir una barberia. 1927, Félix Valenciano del Castillo, de Santiago de Cuba, nomenat metge de Marçà, viu en aquesta casa uns anys. De 1937 a 1939, Trini Ortiz, infermera, hi tenia la consulta. 1943 a 1951, Serafí Rillo Vall, agent comercial. 1955, Jaume Sicart Trech, comptable. 1965 a 1967, Marcel·lí Giné Folch, barberia.

  • Carrer Major, 23
  • Carrer Major, 23

    Cap a la dècada de 1880 Miquel Barceló Marco és vinater. Al morir, la seva dona Rosa Pujades Piqué i els fills continuen el negoci. De 1898 a 1899, el fill Miquel Barceló Pujades s'estableix d'advocat. Cap al 1918 la mestra Benvinguda Sangenís Folch dona classe en un pis d'aquesta casa. 1925, als baixos, Joaquim Giné Sabaté i el seu fill Ramon Giné Folch van obrir una barberia. 1927, Félix Valenciano del Castillo, de Santiago de Cuba, nomenat metge de Marçà. De 1937 a 1939, Trini Ortiz, infermera, tenia la consulta en aquesta casa.

  • Carrer Major, 24
  • Carrer Major, 24

    A la dècada de 1880, Joan Gavaldà Piqué i Dolors Benages Pujades obren un cafè anomenat el Jardin, amb sala de festes. Cap al 1920 el seu nebot Josep Pellejà Benages i Maria Perpiñà Mas van heretar i continuar el negoci. Després se'n va fer càrrec el seu fill Josep Maria Pellejà Perpiñà i Maria Sancho Bargalló, també de 1936 a 1960, Elvira Escoda Blanch, de Darmós, minyona. Més tard el fill, Josep Maria Pellejà Sancho, pèrit mercantil i Isabel Vernet Vendrell, de Capçanes.

    A més a més dels propietaris, altres famílies han fet de cafeters: a mitjans dels quaranta Josep Maria Queixalós Fucho i Elvira Ventura Lázaro, d'Oliete, Teruel. Després Àngel Muntané Rovira, del Molar i Carolina Guillem Galcerà, d'Alzira. Altre cop Josep Maria Queixalós i Elvira Ventura. Posteriorment Antonio Martínez Abalos i Angustias Peralta Tapias, de Jerez del Marquesado, Granada. Més tard Andreu Ferré Gavaldà i Maria Osita Piqué Piqué, amb l'ajut de Maria Gavaldà Martí. I finalment Bartolomé Abril Martínez i Agnès Barceló Sabaté, també Teresa Sabaté Domingo, de Cornudella del Montsant.

    A la dècada de 1920 en un dels pisos de la segona planta vivia la família de Blai Benaiges Rocamora, carter, i la seva filla Pepita Benaiges Romeu, telefonista.

  • Carrer Major, 24A
  • Carrer Major, 24A

    Poc abans de la guerra del 36 l'orquestra Mar i Cel, dirigida per Marcel Marco Escrivà, assajava i tocava en aquest local. Després, durant la dècada dels cinquanta, també ho va fer l'orquestra Monterrio.

    El cinema. A banda de la família propietària, hi van treballar: Camil Barceló Piñol, Julià Piqué Muntané i Càndid Sangenís Piqué van tenir cura de la projecció. Camil Barceló Piñol també feia d'acomodador. Enric Martí Gudí de porter. Joan Ferré Llort, de la Guàrdia dels Prats, portava les pel·lícules pels pobles. Josep Domènech Martí i la seva filla Montserrat Domènech Aguiló s'encarregaven de la neteja (i alguns més que ens haurem deixat).

  • Carrer Major, 25
  • Carrer Major, 25

    Cap a 1860 Salvador Sabaté Franquet i Francesca Espluga Giné tenien un forn de pa. A finals del segle XIX el fill Salvador Sabaté Espluga i Antònia Piqué Sangenís, també els germans Joaquim i Josep Sabaté, continuen fent pa. El 1925 Anicet Villar Villar, mestre, viu en aquesta casa. El 1941 i fins als setanta, Joan Nomen Vall, del Masroig, va obrir una barberia i cap al 1957, juntament amb les seves filles, van ampliar el local amb una perruqueria de dones.

  • Carrer Major, 26
  • Carrer Major, 26

    Cap a principis del segle XX, Just Piqué Sangenís i Trinitat Sancho Vallès van obrir un forn de pa. Després continuaran el negoci el fill 1925 a 1960, Josep Piqué Sancho, i el seu germà Antoni Piqué Sancho i Joaquina Cullell Albert, de Figueres, i també el nebot Antoni Piqué Cebrián, de Barcelona.

  • Carrer Major, 27
  • Carrer Major, 27

    Cap al final del segle XIX Rosa Borràs Giné va obrir una botiga de queviures. 1936 a 1961, Alberta Marco Borràs, continua el negoci. I després la seva filla, Rosa Sabaté Marco.

  • Carrer Major, 28
  • Carrer Major, 28

    Cap als anys trenta, Joan Baptista Muntané Perpiñà es va establir de paleta.

  • Carrer Major, 29
  • Carrer Major, 29

    Cap a finals del XIX, Joan Fuguet Busom, de Riba-roja d'Ebre, ferroviari. 1930, el seu fill Pere Fuguet Pedrol, també. 1936-40, Joan Espluga Benaiges, ferreria.

  • Carrer Major, 30
  • Carrer Major, 30

    Cap al 1920 Mercè Torné Pellejà, de Bellmunt del Priorat, va obrir una botiga de queviures i altres mercaderies. La seva filla Lurdes Anguera Torné va continuar el negoci.

  • Carrer Major, 31
  • Carrer Major, 31

    El 1924 Teresa Piqué Castellví tenia una botiga de queviures i aconseguí la llicència d'estanc. La seva filla Rosa Pellejà Piqué va continuar portant la botiga i l'estanc.

  • Carrer Major, 32
  • Carrer Major, 32

    Cap a finals del segle XIX Enric Colom Barceló té una ferreria. A principis de 1900 al local de la planta baixa hi ha la seu de la Unió Agrícola, es coneix com el Casino. Després de la mort de l'Enric, el 1942 va venir Emili Ribot Mullerat, de Nonasp, metge, i la seva família va viure en aquesta casa. A la planta baixa hi tenia la consulta. A principis dels cinquanta es van traslladar al carrer de la Bassa, 10. Maria Sánchez Guzmán, de Jérez del Marquesado, Granada, era la minyona de la casa.

  • Carrer de Móra, 05
  • Carrer de Móra, 05

    Cap a finals del segle XIX en aquest pati es feia la destil·lació d'aiguardent, l'anomenaven l'Olla. L'altra Olla era al carrer de Sant Josep.

  • Carrer del Doctor Sastre Piqué, 17. Sindicat de Baix
  • Carrer del Doctor Sastre Piqué, 17. Sindicat de Baix

    1913, Miquel Marco Giné (Jusepó) és el primer cellerer del Sindicat Vinícola. El 1923 el succeeix Jaume Sicart Trech. Després Josep Maria Perpiñà Sabaté i el 1954 el substitueix el seu fill Josep Perpiñà Vila.

  • Carrer de Dalt, 80. Magatzem del Convent
  • Carrer de Dalt, 80. Magatzem del Convent

    Finals del segle XIX, Pere Estrem Pentinat, de Falset, és vinater i té una premsa d'oli. Els fills, Vicenç i Àngel Estrem Domènech, munten una destil·leria d'alcohol i fàbrica d'aiguardent. 1937. Ramon Sentís Borja, de Bellmunt del Priorat, avicultor.

  • Carrer Major, 34
  • Carrer Major, 34

    Cap al 1880 i fins a final de segle Raimunda Barceló Sancho tenia una botiga de queviures.

  • Carrer Major, 37
  • Carrer Major, 37

    Cap al 1920 i fins a la guerra del 36, Joan Espluga Barceló va obrir una ferreria. El 1950 el seu fill Raül Espluga Marquès era pastor.

  • Carrer Major, 38
  • Carrer Major, 38

    1920. Marcel·lí Cunillera Gavaldà, comerciant.

  • Carrer Major, 39
  • Carrer Major, 39

    1936, Rafel Pena Perpiñà, mecànic. Tot i que no era la seva professió cal esmentar a Pere Sirach Fortunado, de Torre del Compte, Teruel, que ens arreglava els rellotges i tenia cura del rellotge del campanar. 1960, el fill gran Josep Maria Sirach Pena, manobre.

  • Carrer Major, 40
  • Carrer Major, 40

    Cap a finals del segle XIX i principis del XX, Agustí Rion Ras, de la Canonja, tenia una barberia al local de la planta baixa. Cap a principis de la dècada de 1920 i fins al 1940, el fill Josep Rion Serres treballa també de barber, amb el net Marc Rion Rebull. 1936 a 1945, Joan Batlle Descarrega, de Riba-roja d'Ebre, ferroviari.

  • Carrer Major, 41
  • Carrer Major, 41

    1960, Joan Perpiñà Perpiñà, administratiu, va anar a viure a Barcelona.

  • Carrer Major, 42
  • Carrer Major, 42

    Cap al 1870, Joan Perpiñà Giné i Teresa Sancho Benet van obrir un forn de pa. A principis del segle XX el seu fill Joan Perpiñà Sancho i Agustina Sancho Barceló van mantenir oberta la botiga fins al 1939. Antoni Perpiñà Sancho treballa algun temps amb ells. 1930, Joaquim Perpiñà Sancho, cambrer.

  • Carrer Major, 44
  • Carrer Major, 44

    El 1956 la central de telèfons que hi havia a l'Ajuntament es trasllada a aquesta casa, a la primera planta. Josepa Benaiges Romeu és la telefonista i viu també en aquest pis. 1950 a 1960, Vicente Asensio Asensio, de Chiprana, Zaragoza, ferroviari.

  • Carrer Major, 45
  • Carrer Major, 45

    Cap al 1880 i fins passat el segle, Josep Piqué Piqué exerceix de sabater. 1940. Antoni Llaó Pujol, de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, xòfer.

  • Carrer Major, 46
  • Carrer Major, 46

    Cap al 1850, Antoni Solé Piqué, fuster. A principis de 1890, Bonaventura Roig Queralt, d'Anglesola, enginyer. La seva filla Rosa Roig Solé, mestra des de 1913. 1917, Antoni Piqué Solé, practicant de farmàcia. Marcel·lí Gavaldà Roig, advocat.

  • Carrer Major, 48
  • Carrer Major, 48

    1920 a 1925, Joan Giné Pena, ferroviari. 1936, Francesc Giné Pena, mecànic. 1936 i 1937. Casimir Escolà Cubells, de la Palma d'Ebre, ferroviari. 1952 a 1955, Manuel López Gálvez, d'Alquerias, Múrcia, ferroviari.

  • Carrer Major, 49
  • Carrer Major, 49

    Principis del segle XX, Josep Rion Serres, a més de barber, treballa de forner (no se sap en quin forn). 1930. Francesc Rion Piqué, paleta. 1960, Lluís Vallès Rion, òptic.

  • Carrer Major, 52
  • Carrer Major, 52

    1912, Canuto Murillo Muñoz, de Fuencaliente, Ciudad Real, ferroviari encarregat del telègraf. 1930. Joan Pellejà Barceló, picapedrer.

  • Carrer Major, 53
  • Carrer Major, 53

    Cap al 1875, Josep Solé Barceló treballa de sabater.

  • Carrer Major, 55
  • Carrer Major, 55

    1936 a 1940, Ramiro Buenacasa Magallón, del Burgo de Ebro, Zaragoza, ferroviari. 1950 a 1955, Joan Capdevila Salazar, agent comercial i fotògraf. 1960, José Fenoy Salcedo, de Posadas, Córdoba, ferroviari.

  • Carrer Major, 61
  • Carrer Major, 61

    1925, Joan Sangenís Folch, ferroviari. 1950 i 51. José López Cano, d'Abarán, Múrcia, picapedrer.

  • Carrer Major, 63
  • Carrer Major, 63

    1920. Pere Sabaté Borràs, sagristà. 1937 i 1940 Emilia Zamora González, de Félix, Almeria, i Josep Castelló Pellisé, pastissera i queviures. A la mort de l'Emília el Josep es va casar amb la Flora Torné Margalef, de Tivissa, i van mantenir la botiga fins al principi dels seixanta.

  • Carrer Major, 65
  • Carrer Major, 65

    Cap al 1920 Angeleta Pellejà Benages va obrir una botiga de queviures i el seu home, Pere Sabaté Ginesta, amb el camió feia de proveïdor. A la mort del Pere, a mitjans dels quaranta, l'Angeleta va manteniotr la botiga. Cap a la dècada dels seixanta el fill Delfí Sabaté Pellejà i Maria Amorós Camps, de Falset, van continuar el negoci.

  • Carrer Roig, 02
  • Carrer Roig, 02

    1946, Juan Soto Cabrera, de Lorca, Múrcia, picapedrer.

  • Carrer Roig, 04
  • Carrer Roig, 04

    1904, Jaume Sangenís Giné, pastor. 1934, Adolf Pellejà Pedrol, picapedrer. 1950 i 1951, Joaquim Pellejà Sangenís, picapedrer.

  • Carrer Roig, 06
  • Carrer Roig, 06

    1930, Ramon Sangenís Perpiñà, picapedrer. 1950 a 1955, el fill Floreal Sangenís Saladié, també picapedrer.

  • Carrer Roig, 07
  • Carrer Roig, 07

    1930 a 1934. Miquel Piqué Martí, carter.

  • Carrer Roig, 08
  • Carrer Roig, 08

    Durant la dècada de 1880 Miquel Susà Cornadó, del Masroig, s'estableix de pastor. Després el seu fill Gabriel Susà Vellet, també és pastor. I més tard el seu net Miquel Susà Folch, que a més venia llet a la dècada passada la guerra i fins als passats seixanta.

  • Carrer Roig, 09
  • Carrer Roig, 09

    1930, Vicent Vidal Muntané, picapedrer i el 1934 treballa de forner (s'ignora en quin forn).

  • Carrer Roig, 10
  • Carrer Roig, 10

    A finals del segle XIX, Anton i Josep Bonet Prades, d'Arnes eren pastors. Cap al 1925 i fins al 1936, el gendre de l'Anton, Blai Sangenís Llaberia, de Riudecanyes, era de picapedrer. Durant la guerra feia de pastor i amb la seva dona Rosa Bonet Vellet venien llet fins a mitjans dels quaranta. Cap al 1945 i fins al 1955, el Blai, amb els seus fills Anton i Ramon van continuar treballant de picapedrers. I cap al 1960, Julián Rosales Herrera, gendre del Blai, de Jerez del Marquesado, Granada, també és picapedrer.

  • Carrer Roig, 14
  • Carrer Roig, 14

    El 1913 Anton Piqué Marco fa ser nomenat sereno, ho va ser fins a 1929. Cap al 1925, el seu gendre, Ramon Pellejà Nomen, de Capçanes, s'establí de picapedrer i cap a mitjans dels cinquanta i fins al 1960, els fills Joan i Màrius Pellejà Piqué, també treballen de picapedrers. I Anton Pellejà Piqué, després de la guerra fa de pastor.

  • Carrer Roig, 16
  • Carrer Roig, 16

    Cap a la dècada de 1920 Cosme Llopis Rabascall, de Duesaigües, s'establí de picapedrer, fins a mitjans dels cinquanta. En aquest temps, el seu fill Josep Maria Llopis, també va fer de picapedrer.

  • Carrer Roig, 22
  • Carrer Roig, 22

    1945. Anton Rufié Josa, de l'Espluga de Francolí, sereno i enterrador.

  • Carrer Roig, 24
  • Carrer Roig, 24

    1934. Teodosi Garcia Gómez, picapedrer.

  • Plaça de les Arenes, 01
  • Plaça de les Arenes, 01

    Mestres de les noies: 1865, Josepa Dalmau Maseras, de Mont-roig del Camp (l'edifici encara no estava construit). 1892, Elisa Menéndez Pellicer, interina. 1892, Ramona Simón Llandrich. 1897, Daria Perpiñà Blanch, de Marçà, interina. 1897, Maria Alegre Traver. 1900, Pilar Ricou Marco, suplent. 1901, Maria del Pilar Lieva. 1901, Olimpia Baiges Miró. 1902, Manuela Santiveri Pínies, de Benabarre, Huesca.  1908, Manuela Cluet Santiveri, filla de l'anterior, interina. 1908, Josefa Aragonès Font, interina. 1910, Eurica Rosiñol Melgosa. 1912, Agnès Coromina Estort.  1918, Benvinguda Sangenís Folch, de Marçà, escola no oficial (no sabem on va ser). 1920, Francesca Gavaldà Piqué, de Marçà. 1927, Carmen Lara Fuentes. 1927, Francesca Baig Sanós, de Barcelona. 1934, Àurea Cabré Nogués. 1935, Benvinguda Sangenís Folch. 1936, Francesca Baig Sanós. 1940, Benvinguda Sangenís Folch. 1962, Maria Teresa Cisa Goma-Camps i després Marina Rived Noguerón.

  • Plaça de les Arenes, 02
  • Plaça de les Arenes, 02

    El 1886, Lluís Perpiñà Giné construeix la casa i obre als baixos una botiga de queviures i una taverna. A la dècada de 1910-20 Joaquim Giné Sabaté hi té la barberia fins al 1925. Aquest any tanca el Casino del carrer Major i s'obre un local destinat a cafè que rep el nom de Societat Unió Agrària. Com que al costat hi ha el local de la Unió fan una porta que els comunica. 1955, la casa dividida en dues, al local cantoner Joaquim Perlasia Coll munta una fusteria. 1959. Marcel Inglès Gorgori, de la Bisbal de Falset, es fa càrrec de la fusteria. 1960, al pis superior, Joan Cugat Folch, de Móra la Nova, ferroviari, factor i més tard cap d'estació.

  • Plaça de les Arenes, 03A
  • Plaça de les Arenes, 03A

    1904, construcció del local. 1936 a 1939, local d'Esquerra Republicana de Catalunya. 1940, local de Falange Española i de les JONS. 1952, local de la Germandat Sindical de Llauradors i Ramaders.

    Cafeters: abans de la guerra Bartomeu Font Giné i Josefina Espluga Benaiges; Teresa Gavaldà Benaiges i Joan Roglan Llop, de Batea. Després de la Guerra, Andrea Espluga Barceló i Vicent Tomàs Tatay, de València; Palmira Pena Perpiñà i Pedro Sirach Fortunado, de Torre del Compte; Teresina Escoda Puell, de Darmós i Daniel Ferré Vidal.

  • Plaça de les Arenes, 05
  • Plaça de les Arenes, 05

    Cap al 1870, Miquel Piqué Vall, vinater. 1968, Miquel Sanz Cañada, metge, hi tenia el consultori.

  • Plaça de les Arenes, 07
  • Plaça de les Arenes, 07

    1950, Antonio López López, d'Abarán, Múrcia, picapedrer.

  • Plaça de les Arenes, 08
  • Plaça de les Arenes, 08

    1925 a 1946, Amadeu Miralves Penella, d'Ascó, ferroviari. 1946 a 1960, el fill Amadeu Miralves Folch, ferroviari. Des de 1943 i fins als anys seixanta, Maria Folch Gavaldà exerceix de llevadora.

  • Plaça de l'Església, 01
  • Plaça de l'Església, 01

    Cap al 1870, Joaquim Cugat Barceló obre una ferreria. Cap al 1930 continuarà l'ofici el seu gendre Joaquim Sabaté Ginesta.

  • Plaça de l'Església, 02
  • Plaça de l'Església, 02

    El 1875 s'hi estava la família de Josep Rafael Pena Rojals, de Tivissa, veterinari. 1925, Joan Martori Marco, comerciant. 1955, Maria Martori Serra, mestra.

  • Plaça de l'Església, 03
  • Plaça de l'Església, 03

    1950 a 1955, Antonio Ferrer López, de Cierza, Múrcia, picapedrer. 1950 a 1951, Jesús Saorín Garcia, de Cierza, Múrcia, picapedrer.

  • Plaça de l'Església, 05
  • Plaça de l'Església, 05

    A finals del segle XIX, Ramon Martori Catalá, de la Serra d'Amos, vinater. 1917, Lluís Martori Marco, comerciant. 1950, Francesca Benaiges Borràs, de Rasquera, minyona. 1960, Maria Barceló Piñol, minyona.

  • Plaça de l'Església, 07
  • Plaça de l'Església, 07

    A finals del segle XIX i principis del XX Josep Barceló Mas regenta un hostal. El 1931, amb la casa reformada, al segon pis hi viu la família de Félix Valenciano del Castillo, de Santiago de Cuba, metge.

  • Plaça de l'Església, 08
  • Plaça de l'Església, 08

    Mossens: 1818, Jaume Miquel. 1827, Manuel Domènech. 1873 a 1915, Andreu Batiste Pellejà, de la Serra d'Almos. 1915 a 1922, Joan Piqué Sancho. 1925 a 1936, Emili Sastre Margelí. 1940 a 1947, Prudenci Perulles Estivill, del Molar. 1947 a 1950, Jaume Rotger. 1950 a 1955. Manuel Viña Vidal, de Prat de Comte. 1955 a 1965, Sebastià Aicart Palomo, de Santa Magdalena del Polpís, Castelló de la Plana. 1965 a 1968, Agustí Folch Sanz. 1968, Domènec Curto Bel.

  • Carrer de Ricard Piqué, 05
  • Carrer de Ricard Piqué, 05

    El 1923 Lluís Anguera Barceló i Teresa Turú Barceló van muntar un estanc que va durar molt poc. 1950 i 1951, Mariano Polo Vidal, de la Puebla de Hijar, Teruel, ferroviari. 1960, Diego Muñoz Segura, de Mazarrón, Múrcia, ferroviari.

  • Estació del ferrocarril
  • Estació del ferrocarril

    Caps d'estació: El 1892, Pere Gregoriano Vidal, de Barcelona. 1912 a 1917, Nicolás Torrens Bergadà. Cap a 1930, Vicenç Tormos. 1933 a 1937, José Puntos Zabán, de Zaldín, Huesca. Cap al 1945, Josep Maria Rived Artal, de Manresa, el seu sogre Benito Noguerón Garcia, de Montealegre, Albacete, era també ferroviari.

    Factors: 1894, Feliciano Bernabeu Ibañez, de Tibi, Alacant. 1911, Simón Gargallo Salillas, de Zaragoza. 1914, Josep Maria Coll Coll, de Barcelona. 1917. Esteve Gallardo Martí, de Vila-seca. 1918, Prudencio Moreno Gavin. 1920 a 1925, Luís Taulés Jaria, de Pina de Ebro, Zaragoza.

    Ferroviaris: 1925, Josep Maria Cort Vernis, de Reus. 1930 a 60, Tomàs Estebánez Ruíz, de Porquera de Santullán, Salamanca. 1934 a 1937, Josep Gesalí Rius, d'Altafulla. 1934 a 1940, Enric Pujós Saurí, de Caldes de Malavella. 1950 i 1951, Domingo Muntané Novales, de Caspe, Zaragoza.

    1960, Marina i Jordi Rived Noguerón, mestres.

  • Carretera de Falset a Marçà, ca la Sucina
  • Carretera de Falset a Marçà, ca la Sucina

    A principis de 1900, Miquel Turú Carreres, de Llinars del Vallès, és ferroviari i amb Ursucina Barceló Sancho obren una fonda. Cap al 1930, Calixt Pedrol Rufí i Maria Marco Font regenten un cafè. Passada la guerra i més enllà dels cinquanta, Enric Gavaldà Nolla i Pilar Sánchez Ramón, d'Aniñón, Zaragoza, dirigeixen un cafè i prostíbul.

  • Carretera de Falset a Marçà, casa del pont
  • Carretera de Falset a Marçà, casa del pont

    Cap al 1920, Eusebi Fortunado Villoro, de Torre del Compte i Teresa Antich Pegueroles, de Tortosa, tenen un quiosc i botiga de llaminadures.

  • Carrer de Dalt, 80. Mas del Convent
  • Carrer de Dalt, 80. Mas del Convent

    1940 a 1946. Antoni Novellas Codina, de Badalona, metge. 1936 i 1937, Maria Cugat Bonaventura, de Capçanes, treballa de minyona. 1950 a 1960, Francesc Escoda Sabaté, de Rasquera, pastor.

  • Carrer del Pintor Sancho, 14
  • Carrer del Pintor Sancho, 14

    Cap al 1949, Francisco Fernández Sintas, de Cuevas de Almanzora, Almeria, constructor. (Aquesta casa no fou construïda fins a la dècada dels seixanta).

  • Carrer de Dalt, 74. Magatzem de la Palla
  • Carrer de Dalt, 74. Magatzem de la Palla

    Cap al 1910, Josep Maria Perpiñà Juncosa, s'establí com a comerciant de palla i alfals i aqui tenia el magatzem.

  • Casilla del ferrocarril. Font de ca l'Àpit
  • Casilla del ferrocarril. Font de ca l'Àpit

    Cap al 1918, Manuel Miralves Gombau, d'Almunia de San Juan, Huesca, ferroviari. 1940, Josep Crusat Bargalló, de l'Argentera, ferroviari. 1945 i 1946, Bartolomé Liza Garcia, de Tardiente, Huesca, ferroviari. 1950 i 1951, Juan Besca Díaz, de Granada, ferroviari.

  • Casilla del ferrocarril. Mas d'en Crusat
  • Casilla del ferrocarril. Mas d'en Crusat

    1950 a 1960, Joaquín Rodríguez Concepción i els fills José i Nicolás Rodríguez Robles, de Huelva, ferroviaris.

  • Estació del ferrocarril, cantina
  • Estació del ferrocarril, cantina

    Cap a 1910, Albert Vendrell Freixedas, venda de vi i quiosc. Després continuà el seu fill Ramon Vendrell Benaiges fins al 1968.

  • Mas de l'Avall
  • Mas de l'Avall

    1945 i 1946. Vicenç Pla Sans i els seus fills Josep i Vicent Pla Llacer, de Dosaigües, València, carboners.

  • Mas de Magriñà
  • Mas de Magriñà

    1940, Benvinguda Massip Massip, de la Bisbal de Falset, és la minyona.

  • Mas del Bieló
  • Mas del Bieló

    El 1938, Joan Vilas Margalef, de Móra la Nova, és xofer.

  • Mas del Joan Gros
  • Mas del Joan Gros

    Cap al 1875, Joan Castellnou Sangenís, hostaler.

  • Mas d'en Crusat
  • Mas d'en Crusat

    A principis de 1900, Joan Serra Bosch, de Martorell, fotògraf. 1912 a 1920, Pelegrí Riera Monté, de Barcelona, comerciant. 1925 i 1945. Pelegrí Monté Domènech, de Barcelona, comerciant. 1936, José Amado Grau, de Mirambel, Teruel, comerciant.

  • Mas Gran
  • Mas Gran

    Cap al 1870 i fins principis del segle XX, Josep Perpiñà Blanch, vinater.

  • Mas La Gallifa
  • Mas La Gallifa

    1967 a 1969, Josep Pallisa Puig, transport amb motocarro.

  • Molí Barceló
  • Molí Barceló

    Cap Al 1880, Pere Barceló Borràs, moliner.

  • Plaça de les Arenes, 01
  • Plaça de les Arenes, 01

    Mestres dels nois: 1865, Domingo Sanz Ibáñez, de Mont-roig de Tastavins, Teruel (l'edifici encara no estava construït). 1896, Carles Matabacas Borràs, de Sant Martí de Provençals. A principis del segle següent Josep Jané Voltes, d'Olesa de Montserrat, va substituir uns anys a Matabacas per malaltia. Cap a finals de la primera dècada es reincorporà de nou Carles Matabacas. 1926, Jaume Arnau Costa, d'Ollers, Vilademuls. 1942, Joan Mercadé Pros, de la Selva del Camp. 1944, Josep Maria Solé Jepte.

  • Plaça de les Arenes, 01
  • Plaça de les Arenes, 01

    Secretaris: Cap al 1880, Josep Piqué Cots. 1894, Miquel Benaiges Costa. 1920, Jaume Solé Pellejà. 1931, Pelegrí Riera Monté. 1936, Josep Benages Marco, auxiliar de secretaria. 1936, Celestí Carreté Sangenís. 1939, Jaume Arnau Costa, provisional. 1940, Pelegrí Riera Monté. 1960, Marius Boronat Monté. 1972, Josep Benages Marco.

Oficis i botigues

Oficis i botigues és un recull de dades al voltant de les dones i homes de Marçà que han desenvolupat alguna activitat, negoci, professió o treball, i a tota aquesta gent els hem situat a sobre del mapa del poble, en una casa concreta, que unes vegades és on es va desenvolupar l’activitat o hi havia la botiga, i en d’altres vinculem la persona a la casa on vivia.

En registres antics sempre apareix l’home vinculat a l’activitat, així que quan es tracta de botigues hem cregut més adient posar-hi la dona.

En alguns registres hi ha una data concreta de l’activitat, en la majoria hem intentat posar una data aproximada per a tenir una seqüència històrica coherent.

No hem posat l’ofici de pagès, llaurador, agricultor, jornaler i d’altres variants perquè quasi tothom treballava la terra.

La informació d’aquest nou mapa està basada en dades que apareixen al llibre del Rafel Queixalós, registres d’activitats, censos, padrons i altra informació pròpia o que ens heu explicat. Les dades que es mostren arriben fins a principis de 1960, amb alguna excepció. El mapa no està complet, anirem afegint dades. També el completarem si ens faciliteu algun ofici o botiga que ens haguem deixat o hi descobriu alguna errada.

  • Marçà Orígens
  • - Neus Rofes Ferré
  • - J. Andreu Ginesta Benages
  • Amb el suport de l'Ajuntament de Marçà
  • Contacte
  • marsaorigens@tinet.cat

Sobre l'us de Cookies

Aquest lloc web utilitza cookies amb fins estadístics. Més Informació